El passat dimecres
17 de maig Flix va acollir la tretzena edició del Tradijoc, la trobada
de jocs tradicionals que naixia el 2005 a partir de la iniciativa dels professors
d’educació física dels instituts de Flix i Júlio Antonio de Móra d’Ebre, així
com del Col·legi Santa Teresa amb la finalitat de gaudir, durant un dia, amb
aquelles activitats lúdiques pròpies de les festes majors d’abans i amb els
jocs populars que es jugaven pels carrers i places de tots els nostres pobles.
Aquesta
iniciativa va sorgir, també, amb la voluntat d’esdevenir una activitat coneguda
i esperada a nivell comarcal, que es consolidés dins les programacions dels
nostres centres d’ensenyament secundari com una experiència que, més enllà de
possibilitar la pràctica i el coneixement de jocs d’ahir, permetés la relació i
la coneixença entre els nens i nenes que cursen el primer curso de l’ESO de
tota la Ribera d’Ebre. A partir de l’any 2008 el Tradijoc es va fer gran i inicia
un nou cicle amb la incorporació de l’IES Terra Alta, de Gandesa, i el Centre
d’Educació Especial Jeroni de Moragas, de Móra d’Ebre. Dos anys després s’hi
afegiria també l’institut escola de Batea. Enguany, amb la incorporació de l’Institut
escola Tres d’Abril de Móra la Nova hem comptat amb la participació de la
totalitat d’alumnes de 1r d’ESO d’ambdues comarques. Així doncs a Flix s’hi van
reunir 224 alumnes, 45 monitors i 23 professors d’aquests centres.
Estructura de la jornada
En totes aquestes zones hi havia 2 nois/es de 4t d’ESO de l’institut de Flix que s’encarregaven d’explicar els jocs i dinamitzar-los, i es feien responsables del material.
Els jocs i activitats proposades han estat nombroses, entre aquestes: tirada de birles, estirada de corda, la trisella, corrides de pedres i de parelles amb les cames lligades, tirada de barallugues, recorreguts de xanques i cèrcols, el joc del flèndit, saltar a corda, llançament d’espardenya, la xancleta, el cementiri o mate, els quatre cantons, el set i mig, futbol i circuit de xapes, moros i cristians, el mocador, el joc de la corretja, una tirada de mandró o tira xines, jocs amb boles, llançament de ferradures, el joc de la bandera... fins a 25 jocs!
Entre les novetats d'aquesta edició hem de remarcar el joc de la bandera que, molts anys enrere era joc habitual dels nens i nenes de Flix.
Els carrers i places de Flix,
així com la zona dels xops al marge esquerra de l’Ebre es van omplir amb la
cridòria dels jocs que es van proposar, per estacions, als xiquets i xiquetes
participants a la jornada. Es van organitzar 15 grups formats per 15 membres
que anaven seguint un itinerari de joc en joc.
En totes aquestes zones hi havia 2 nois/es de 4t d’ESO de l’institut de Flix que s’encarregaven d’explicar els jocs i dinamitzar-los, i es feien responsables del material.
Els jocs i activitats proposades han estat nombroses, entre aquestes: tirada de birles, estirada de corda, la trisella, corrides de pedres i de parelles amb les cames lligades, tirada de barallugues, recorreguts de xanques i cèrcols, el joc del flèndit, saltar a corda, llançament d’espardenya, la xancleta, el cementiri o mate, els quatre cantons, el set i mig, futbol i circuit de xapes, moros i cristians, el mocador, el joc de la corretja, una tirada de mandró o tira xines, jocs amb boles, llançament de ferradures, el joc de la bandera... fins a 25 jocs!
Entre les novetats d'aquesta edició hem de remarcar el joc de la bandera que, molts anys enrere era joc habitual dels nens i nenes de Flix.
Les curses de cames lligades
Les tres canyes:
La tirada de ferradura:
El caça fardatxo:
Circuit de xapes:
Futbol xapes:
Flèndit:
La trisella:
La xancleta:
Moros i cristians:
Cementiri:
Saltar a corda:
Corrida de pedres:
El mocador:
El rellotge:
Les tres canyes:
La tirada de ferradura:
El caça fardatxo:
Circuit de xapes:
Futbol xapes:
Flèndit:
La trisella:
La xancleta:
Moros i cristians:
Cementiri:
Saltar a corda:
Corrida de pedres:
El mocador:
El rellotge:
Valoració
- Els professors dels centres esmentats coincideixen en que el Tradijoc va tornat a ser un èxit, tant d’organització com de participació i d’activitat.
- Les zones de joc eren de fàcil localització, prou properes com per evitar pèrdues i assegurar bon control, i prou separades com per poder fer un recorregut que permetés conèixer una mica més el poble.
- Es va valorar molt positivament la sensibilitat, predisposició i col·laboració de totes les institucions implicades per fer possible l’èxit de la trobada. Així, cal agrair a l’Ajuntament de Flix les gestions realitzades per la regidora Norma Català per tal que tot es desenvolupés tal com s’havia previst.
Des d’aquí agraïm la bona feina feta pels agents urbans i els membres de la brigada municipal. I un reconeixement especial a la junta de la Unió Social per deixar-nos utilitzar els seus espais i serveis. A banda d’aquestes institucions cal tenir en compte que s’ha tingut el suport i la col·laboració de l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó i del CERE per a l’edició d’un PDF on es recullen els jocs que es realitzen al llarg de la jornada.
Pensem que aquesta
trobada intercomarcal, un cop consolidada, ha de vetllar per no perdre aquells
principis bàsics pels quals es va crear, això és, el de fer del joc tradicional
el protagonista i eix conductor per sensibilitzar-nos del nostre patrimoni
lúdic, essent el fil conductor que ens permeti el coneixement, la recuperació i
la pràctica dels nostres jocs, i esdevingui doncs, una eina d’inclusió i
coneixement entre el nostre alumnat, consolidant un valor tant important com és
el del respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada