XVIè TRADIJOC, enguany a Móra d'Ebre

Enguany arribem a la setzena edició del TRADIJOC, i a Móra d'Ebre ja està tot apunt per a rebre'ns el 19 de maig!!! 

Podeu començar a preparar-vos mirant aquesta entrevista de Vídeo Ascó Televisió (VAT): https://youtu.be/fMwMxqpZam8

36.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

Dins del projecte compartit amb el CdA Empúries, els companys de l’Escala ens animem a seguir treballant en la coneixença dels jocs d’època grega i romana, i ens proposen que cerquem com es jugava al kottabos.
Aquest és el correu que ens han enviat:

Bon dia noies i nois de l'Institut de Flix!

Com van els preparatius de l'estada i els jocs?

Us estan agradant els contes d'en Màrius? Us feu una idea de com vivien fa dos mil anys? Pel que fa als jocs que els nens i les nenes jugaven fa vint segles, amb la tasca de recerca que esteu fent, segur que ja deveu tenir un bon coneixement!

Moltes felicitats per tota la feina que esteu fent a l'entorn del món del joc tradicional i especialment per la tasca de conservació i transmissió d'aquest gran patrimoni universal.

Empúries és el marc ideal per poder-hi practicar alguns quants dels que heu estat investigant. Només cal posar-nos-hi en situació, perquè l'escenari ja el tenim!

Seguiu cercant i gaudint dels jocs per no oblidar mai la part lúdica de l'ésser humà!

Aquí teniu un dibuix d'un antic joc grec. Sabeu quin és?

35.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

ELS JOCS DELS ADULTS. JOCS DE TAULELL

El joc d’Ur és el joc de taula més antic que coneixem i pren el nom de la ciutat mesopotàmica on es va trobar. No es coneix exactament el seu funcionament però tot fa pensar que es tracta d’una mena de joc de persecució o recorregut.

El senet és el següent joc més antic i té els seus orígens a l’Egipte dels faraons. D’aquest se n’han trobat moltes representacions a l’interior de les cambres funeràries així com nombrosos taulells i fitxes. Sembla ser que també es tractava d’un joc de persecució.

Ara fa 2.000 anys els romans també practicaven diversos jocs de taula dels quals en tenim notícia a través dels textos dels autors clàssics així com per les restes arqueològiques descobertes i, en particular, pels nombrosos taulells de jocs gravats en lloses i marbres que trobem escampats arreu de les regions on va arribar l’imperi romà.

Cardo o via principal de la població d'Efeso (Turquia) on trobem molts jocs gravats a les lloses.

 Via principal enllosada d'Itàlica (Sevilla), amb jocs gravats.

A Mulva (Sevilla) es va localitzar una mena de llosa on hi ha gravat, per un costat, un tres en ratlla. Aquest dos tipus de taulells de joc els trobem gravats, en gran quantitat, en diferents espais, edificacions i serveis de la majoria de grans jaciments arqueològics. Un lloc molt usual on se’n poden veure és als fòrums, als esglaons que donen accés als temples, als seients dels teatres i amfiteatres... o alquerc i per l’altre un molí de nou

Duplum molendinum (molí de nou i 3 en ratlla o alquerc).

Jaciment de Mulva. Peça exposada al museu de Sevilla

Tots coneixem el joc del tres en ratlla. Els romans hi jugaven en taulells quadrats però també circulars, com els que veiem a les imatges.

Tres en ratlla circular a Efesso

Tres en ratlla circular a Efesso

Tres en ratlla circular a Itàlica (Sevilla)

Tres en ratlla circular a Itàlica (Sevilla)

1.- Quan vagis a Empúries esbrina si s'han trobat jocs de tauler d'aquest tipus.

2.- Consulta aquest enllaç i dissenya el teu molí de nou o l'alquerc -o ambdós-.

 Joc de les cinc linies. Efeso.

 Detall del joc de les cinc linies. Efeso.

3.- Com et sembla que es jugava a aquest joc? Inventa una manera de jugar-hi.

4.- A la plaça del fòrum, a Empúries, intenta imaginar l'ambient que hi hauria i amb un company, i utilitzant materaisl de l'entorn improviseu un taulell de tres en ratlla, alquerc o molí de nou. Feu una fotografia on s'aprecïi que esteu al fòrum i adjunteu-la al treball. 

Duocedim scripta, complicat joc de tauler. Efeso (Turquia)

Duocedim scripta, complicat joc de tauler. Efeso (Turquia)

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

34.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

Els romans a banda de bons constructors i urbanistes els agradava la decoració, en particular destaquen els mosaics fets amb petites tessel·les.



Museu del Bardo, de Tuníssia

1.- Què et sembla que representa aquest mosaic?

 Circ de la ciutat greco-romana de Jerasch -Gerasa- a Jordània

 Circ de la ciutat greco-romana de Jerasch -Gerasa- a Jordània

Mira aquest vídeo i veuràs una recreació de com eren els circs romans. 

2.- Com es deia el lloc on es feia aquest tipus de competicinos?
3.- Hi ha algun poble de la Ribera d'Ebre on encara es facin competicions d'aquest tipus? Quins? 
4.- A continuació tenim un altre exemple de decoració amb mosaics. Què et sembla que és?

 

 Museu del Bardo, de Tuníssia

 Mosaic d'una casa d'Itàlica, a Santiponce (Sevilla) 

Aquest mosaic representa una ciutat emmurallada amb torres, possiblement la capital del regne de Minos, donat que a l’interior del laberint hi hauria hagut representat l’heroi atenenc Teseo, que va guanyar al Minotaure. Aquest mateix tema el trobem en altres paviments d’Itàlica com ara la Casa del Planetari.

5.- Fes el teu propi joc de laberint i al dibuix central posa-hi una joguina de les dels nens i nenes romans.

Dibuix del laberint del Museu del Bardo, de Tuníssia 

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

33.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

Molts dels jocs romans d’adults estaven relacionats amb l’aposta i tenien lloc a les tavernes. En aquests locals es jugava als daus, a caput ut navis (cara o barco), a la morra...

1.- En què consistia el joc de caput ut navis? Perquè rebia aquest nom?

Museu del joguet, Figueres

Museu del Bardo, Tuníssia (s. II dC)

2.- Sabies que la morra és un joc ja practicat a l'època romana que encara avui es juga en diferents poblacions del Montsià? Entra en aquest enllaç i aprendràs a jugar a la morra. Explica les normes d'aquest joc.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.  

32.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

JOCS PER ADULTS. L'AMFITEATRE

Fora del recinte de la ciutat romana d’Empúries es va construir, a finals del s. I dC, un amfiteatre que tindria una capacitat per a uns 3.000 espectadors. Actualment de l’amfiteatre sols es visualitza la forma ja que es va construir amb materials de baixa qualitat i les grades, de fusta, han desaparegut.

Amfiteatre d'Empúries

Els amfiteatres eren edificis ovalats on s'oferien espectacles violents. En general hi podríem distingir:

• la pista o arena on es feien els espectacles i estava cobert de sorra
• el soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena
• la graderia o cavea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges

Amfiteatre d'El Jem, a Tuníssia

  

1.- Entra a aquest enllaç i després de llegir el text que fa referència als amfiteatres, contesta:

• Quin és l'origen dels gladiadors?
• Perquè es feien aquestes lluites?
• Quan s'inicien les lluites de gladiadors a Roma?
• Quants tipus de gladiadors hi havia? Digues el nom i explica l'armament i proteccions que portaven dos d'ells.
• Què s'hi feia dins d'un amfiteatre? Quin tipus d'enfrontaments i exhibicions s'hi realitzaven?
• Quins animals hi prenien part?
• Hi participaven també els emperadors en les lluites?
• A banda del d'Empúries, quins altres amfiteatres coneixes de la península?

Mosaic del museu de Bardo, a Tunissia

 Mosaic del museu de Bardo, a Tunissia

 Mosaic del museu de Bardo, a Tunissia

2.- Quan vagis a Empúries fes una fotografia a l'amfiteatre i adjunta-la a aquest treball.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

31.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

 Museu del Louvre (150 aC)

Els habitants que poblaven Catalunya fa més de 2.500 anys dominaven una tècnica de caça i defensa molt important per a la seva supervivència i protecció, era la fona. A la Ribera d’Ebre eren coneguts els ilercavons per ser ben destres amb aquesta arma, havent estat enrolats en els exèrcits romans per les seves qualitats tant en llançament com en punteria.

Les fones han arribat avui en dia i encara són emprades en alguns països, en particular pels pastors, per a controlar els ramats i per foragitar bestioles salvatgines.

Nosaltres aprendrem a construir la nostra fona i a fer-la servir. Per això necessitem 15 metres de cordill i tisores.

Podeu trobar més informació de com construir-les en aquest enllaç.

Un cop fetes, nosaltres hem fet tres jocs amb les fones. Hem jugat a veure qui llançava més lluny una pilota de tennis, hem fet punteria i, per fi, hem comprovat el difícil que resulta fer punteria a un cos en moviment!

En aquest enllaç podràs trobar més informació sobre els foners balears.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

30.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

Els romans coneixien la pilota i en feien de diverses maneres (inflant bufetes d’animals, de cuir, de roba i omplint-les amb plomes...). Els nens i les nenes d'Empúries possiblement també jugaven amb pilotes. Com se les deurien fer? Us proposo que us construïu vosaltres mateixos la vostra pilota.

1.- A què et sembla que juguen aquests personatges? Descriu el joc.

Museu Nazionale Romano, Roma (s. II dC)

 

2.- Busca informació sobre el joc anomenat haspastum. A quin joc actual s'assembla? Adjunta alguna fotografia o dibuix representatiu del joc.

3.- Tot i que no l'hem trobat documentat a l'època romana, és molt possible que jocs tradicionals com els de les 7 pedres ja es practiquessin fa centenars d'anys, ja que sols necessiten elements de l'entorn natural com pedres, pinyes.... Explica el joc de les 7 pedres. 

4.- El joc que es representa en aquest fresc de Pompeia nosaltres el coneixem com El pastor i l'ovella, o Tronxo maronxo. Sabries explicar-lo?

Museu Arqueològic Nacional, Nàpols (I s. dC)

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

29.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

1.- Saps en què consisteix el joc romà anomenat muinda? Clica damunt aquest enllaç i trobaràs la solució.

• Digues el nom amb el qual tu el coneixes
• Cerca la imatge del quadre de Goya que el representa i adjunta-la al treball

2.- A què juguen els personatges que apareixen en aquest relleu?

Museu Nacional Romà (s. III dC)

3.- Aquest relleu pertany a un sarcòfag d'un nen romà. Perquè et sembla que li van fer aquesta decoració?

Llàntia d'oli decorada amb un cèrcol s I aC, Cordoba.

4.- Amb quins materials et sembla que es podien fer els nens i nenes aquesta joguina?

  

5.- I a què et sembla que juguen aquests angelets representats en un fresc d'Herculano del s. I dC?

'Fresc d'Herculà

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.