Via Verda

QUÈ SÓN LES VIES VERDES?

L’any 1993 es va posar en pràctica la idea de recuperar aquelles línies ferroviàries que, per motius diversos, havien deixat d’utilitzar-se i havien restat abandonades. Així és com, des d’aleshores, dels més de 7.000 quilòmetres de línies ferroviàries en desús a tot l’Estat, s’han condicionat i convertit en vies verdes prop de 1.200 quilòmetres, adaptant-les al turisme - actualment n’hi ha en funcionament 67 -. 
 

LA VIA VERDA A LA TERRA ALTA

L’objectiu de la via verda no és altre que adequar l’antiga via de ferrocarril per fer-la accessible al pas de cicloturistes, senderistes i fins i tot genets, prohibint el seu ús a vehicles en motor. Bàsicament això suposa l’arranjament i fixació del sòl, una senyalització adient i exclusiva, el muntatge d’uns serveis mínims (papereres, tanques, bancs, punts d’informació…) i l’adequació dels túnels instal·lant-hi sistemes d’il·luminació.
UNA MICA D’HISTÒRIA DE LA VIA VERDA
"El projecte de la Val de Zafán fou aprovat a les darreries del segle XIX (1880). Havia d'unir les poblacions de Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Alcanyís i Terol amb Saragossa. Les obres van començar, i als anys vint ja hi havia fets tots els treballs d’infrastructura (explanació, construcció de túnels i estacions) de tot el trajecte.
Durant la guerra civil es van accelerar tots els treballs i l'any 1954 es va poder inaugurar el tram entre Tortosa i Alcanyís, des d'on s'enllaçava amb Saragossa. Amb el temps, però, van quedar eliminats els trajectes entre Sant Carles de la Ràpita i Tortosa i el que havia d'unir Alcanyís amb Terol, tot i que les infrastructures estaven ja construïdes.
Després de 16 anys de funcionament de l'únic tram de la Val de Zafán que s'havia posat en marxa, RENFE va decidir clausurar la via tot al·legant que no era rendible. Durant molt de temps la reobertura d'aquesta via de comunicació va ser una de les principals reivindicacions dels habitants de les Terres de l'Ebre, que veien, en aquesta nova línia fèrria que els unia amb Aragó, el futur del seu desenvolupament comercial, econòmic i turístic, sobretot si s'aconseguia obrir el tram que connectava Tortosa amb el port comercial de Sant Carles de la Ràpita. Tots els intents, però van fracassar i RENFE va optar per desmantellar la via i abandonar les estacions l'any 1973.

"Una via fèrria que mai es va completar"
Diari de Tarragona (3/1/2001)

25 anys més tard la Via Verda s’ha convertit en un atractiu turístic vertebrador dels pobles del Baix Ebre i la Terra Alta que és una ruta turística que transcorre per l'antiga via fèrria de la Vall de Zafán.
El projecte avui se’ns ofereix com una alternativa turística que ens permet recórrer a peu, a cavall o en bicicleta els espectaculars paisatges al voltant dels Ports de Beseit i de les serres de Pàndols i Cavalls passant pel Pinell de Brai i continuant per la vora del riu Ebre i passant per l'Assut de Xerta.

ITINERARI
  • Horta de Sant Joan. La vila està situada dalt d’un turonet a 543 m. d’altitud i té una població aproximada de 1500 hab.
    • Horta va esdevenir universal arran de les dues estades de Picasso en aquesta població; la primera l'any 1898, i la segona el 1909. El pintor es va inspirar en els carrers, els paisatges i la gent del poble per crear les obres iniciadores del cubisme. L'antic Hospital acull en l'actualitat el Centre Picasso. Aquest museu mostra la reproducció de les obres del pintor realitzades durant les dues estades que féu a Horta. 
  • Estació de Bot. El poble queda molt a prop, i té una població d’uns 850 hab. L’ocupació del lloc va iniciar-se en el temps dels ibers. És un poble eminentment agrícola, on la vinya és el cultiu més important i els seus vins s'inclouen a la Denominació d'Origen Terra Alta. L'oli i les ametlles tenen també importància, i els arbres fruiters estan prenent força embranzida.
  • Després de 4 quilòmetres arribem a l’antiga estació de Prat de Comte. El poble, que queda allunyat de l’estació, té uns 200 habitants, i com a la resta dels pobles de la Terra Alta, tot indica que es poblà en temps dels Templers. És segur que al segle XIV pertanyia als hospitalers i estava integrat a la comanda d'Horta.  Prat de Comte ha estat escenari de diversos enfrontaments bèl·lics al llarg de la seva història (Guerra dels Segadors, Guerres Carlines i finalment la Guerra Civil, durant la qual el poble va haver de ser evacuat davant l'escomesa de les tropes franquistes). 
  • Després de 700 m, bona part per dintre de túnels, fem cap al Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda, a l’entorn del riu Canaleta. L’actual Santuari es va començar a edificar l'any 1753. És d'estil neoclàssic, d'una sola nau amb volta de canó i petit creuer de cúpula. El paisatge és característic i singular, configurat per la roca calcària i el riu.  La font d'aigua mineromedicinal, que brolla a uns 25 graus, es coneix popularment amb el nom dels Xorros. 
  • Havent dinat continuarem cap a l’estació de  Pinell de Brai.  El Poble, que queda a uns 6 Km, té entre d’altres atractius, "La Catedral del Vi", un gran Celler Cooperatiu d’estil modernista obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, i el recentment inaugurat Centre d’Interpretació de la Batalla de l’Ebre amb l’exposició permanent de “Les veus del Front”. 
  • A continuació arribem al municipi de Benifallet. Benifallet és un poble d'origen morisc situat als peus de la Vall de Cardó. La via no passa pel municipi sinó que aquest queda a l'altra banda de riu. Uns dels atractius del poble són les Coves meravelles, unes formacions càrstiques d'increïble valor
  • El bosc mediterrani comença a ser substituït per un bosc de ribera. Al km 34,5 es passa el darrer túnel del recorregut (el que fa quaranta-u!) i s'és davant de l'assut de Xerta, una espectacular presa d'origen àrab que alimenta els canals dret i esquerre de l'Ebre. Construïda en diagonal al curs del riu, amida 310 m de cap a cap. Restaurada el 1149 per Ramon Berenguer IV després de la conquesta de Tortosa, no es va acabar del tot fins al 1411. Una moderna enclusa a la banda dreta de l'obra magna permet el pas de les embarcacions que naveguen pel riu.
 
Per a més informació:   TAULA DEL RECORREGUT


Població
Altitud
Km
Túnels
Metres
Horta
405,99m
83.746
1
346,55 m



2
183,58m



3
69,52m



4
329,10m



5
560,75m



6
170m



7
172,50m



8
126,65m
Bot
256,85m
92.307
1
167,37m



2
197,57m



3
292,05m



4
263,37m



5
739m
Prat de Comte
182,97m
97,307
1
136,70m



2
163,70m
La Fontcalda
150m
97.100
1
191,57m



2
292,05m



3
73m



4
183,70m



5
314m



6
135m



7
108m



8
496,45m



9
200,60m
Pinell de Brai
97,19m
102,704
1
100m



2
270m



3
550m



4
50m



5
180m



6
160m



7
70m



8
480m
Benifallet

107.314
1
260m



2
100m



3
240m



4
90m



5
380m



6
500m



7
140m



8
60m



9
60m
Assut de Xerta

113,314
1
40m



2
200m
Xerta

115.634
-
-





TOTAL





PREGUNTES:
 
1.- Busca en una enciclopèdia o a internet a quina alçada es troben els pobles de Benifallet i Xerta i acaba d’omplir la graella. Després, amb un full quadriculat, dibuixa el perfil de l’itinerari que hem seguit.
2.- Quan es va aprovar el projecte de la via de la Val de Zafán?

3.- Quan va començar a funcionar?
4.- Des de quin lloc a quin altre va funcionar?
5.- Quants anys va estar en funcionament?
6.- Quants quilòmetres hem fet?
7.- I per dintre de túnels, quants n’hem fet?
8.- Per quants túnels hem passat?
9.- Per quants pobles hem passat?
10.- Explica què és una via verda.
11.- Fes una valoració de la sortida (què t’ha agradat i que no, què canviaries...)

(*) Els qui no feu la sortida heu de respondre les mateixes preguntes que els vostres companys tret de la darrera, la pregunta 11.