A tir de fona!

 
Com recordareu el curs passat vam iniciar un senzill projecte d’intercanvi de jocs tradicionals i populars amb l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca que vam batejar amb el nom de “A tir de fona”!
“A tir de fona” sorgeix de la idea de remarcar que malgrat la distància aparent entre els pobles tot és tan a prop com es vulgui estar. Palma de Mallorca i Flix -illes i Principat- estan a això, "a tir de fona!" i volem destacar que hi ha moltíssimes coses que ens uneixen alhora que algunes altres, per sort, són diferents, ens identifiquen i, la coneixença mútua ens enriqueix (paraules, expressions, cultura lúdica...). És així que l'objectiu d'aquest projecte no és altre que apropar l'alumnat d'ambdós centres en la coneixença d'alguns jocs i formes jugades curioses i característiques de cada contrada. 
L'activitat suposa seleccionar un joc popular o tradicional, descriure'l i practicar-lo i enregistrar-lo en vídeo per tal de poder fer una fitxa que es mostrarà als companys de l'altre centre. Aquests, alhora, amb el material rebut practicaran el joc i en faran una valoració. 
El curs passar nosaltres els vam explicar els jocs de la corretja i del “sedasso, sessudo”, mentre que ells ens ensenyaven a tirar, precisament, amb fona. 
Aquest curs 2018-2019 nosaltres encetem l’intercanvi explicant-los com juguem al bòlit!



EL JOC DEL BÒLIT/BÈLIT!
El joc del bòlit o bèlit és molt divertit i engrescador, però pot resultar un xic perillós si no s’està atén o bé no es fan un seguit d’exercicis previs per a jugar-hi. Tot seguit us mostren 2 activitats que hem fet a la classe d’educació física de l’institut de Flix per aprendre una mica la tècnica i, a continuació, us expliquem una manera de fer un partit de bòlit!

Material que necessitem:
  • un bòlit (un pal de fusta de 10 a 15 cm de llarg i d’un parell de centímetres de gruix)
  • una pala de fusta (es pot aprofitar una de les fustes dels “palets” de transport de mercaderies)

EXERCICI 1: APRÈN A COLPEJAR EL BÒLIT
Descripció:
  • Has de deixar el bòlit horitzontalment al terra i t’has de posar perpendicular a ell, en un costat, posant-te en la posició de sortida d’una cursa d’atletisme però deixant un petit espai entre el bòlit i la persona de manera que quan s’alci no pegui a la cara.
  • T’acotxes, sense agenollar-te a terra, i allargues el braç intentant picar a la punta del bòlit -no t’has d’apropar massa i no has de posar la cara damunt del bòlit ja que, quan piquis, aquest et pot anar a la cara-.
  • Si piques bé a la punta –no cal massa fort- el bòlit s’aixecarà. Quan estigui a l’aire l’has d’intentar colpejar-lo i fer-lo anar ben lluny.

EXERCICI 2: "BÒLIT AL CERCLE"
Aquest joc combina destresa i força.
Persones: de 3 a 6 persones, tot i que poden jugar-hi més.
Espai: ampli, com a mínim el d’una pista de bàsquet.
Material: un bòlit per a cada participant i almenys una pala –si cada participant pot tenir la seva millor. Guix.
Descripció del joc:
  • Es dibuixa al terra un cercle de més o menys 1 m de diàmetre. 
  • Es sorteja l’ordre de tirada de cada jugador. 
  • Cada jugador deixa el seu bòlit a l’interior.  
  • Per torns, cada jugador ha de mirar de fer anar el bòlit del següent el més lluny possible. O sigui, si per exemple juguen 3 jugadors, el primer pega al bòlit del segon, el segon pega al del tercer i el tercer al del primer.
  • Tot seguit cada jugador, per ordre i des d’on hagi anat el seu bòlit, ha de pegar-lo mirant de fer-lo entrar al cercle.  Evidentment guanya qui ho aconsegueix abans.


PARTIT DE BÒLIT
Espai: Molt ampli. Ideal fora un camp de futbol.
Material: Un bòlit i un pala de fusta.
Número de jugadors: Entre 14 i 30.
Descripció: Es fan dos equips d’igual nombre de jugadors. Es tria a sorts qui és l’equip que comença colpejant el bòlit. Cada membre de l’equip tira:

  • Si falla tres cops en l’intent d’aixecar el bòlit i colpejar-lo queda eliminat per aquella ronda. 
  •  Si tira i el bòlit no supera els tres metres de distància perd una “vida”. 
  • Si tira el bòlit i no supera l’alçada de la cintura es considera dolenta, i compta com una “vida” perduda.

 

  • Si tira el bòlit i un de l’altre equip l’agafa a l’aire el que ha tirat queda automàticament eliminat d’aquella ronda. Aleshores es posa la pala dreta, horitzontalment, i el jugador de l’altre equip que ha agafat el bòlit a l’aire, des del lloc on l’ha agafat, ha de tirar-lo intentant tocar la pala. Si la toca, tots els membres de l’equip que tiraven el bòlit estaran eliminats i es canvien els papers; si no toca la pala continua el joc però, com hem dit, la persona que havia iniciat la tirada resta eliminada.

 

  • Si quan es tira el bòlit ningú l’agafa a l’aire s’avança tot l’espai que hagi recorregut el bòlit i passa a tirar un altre jugador de l’equip, mentre que la persona que l’ha tirat passa a tenir una vida i podrà tornar a tirar una vegada hagin tirat tots els membres de l’equip.

Una vegada s’eliminin totes les persones de l’equip que colpeja passa a tirar l’equip contrari. Es pot jugar per temps, per rondes o bé per punts –qui n’aconsegueixi més-.



Partida de bòlit (02)




.............................................................................................................
.............................................................................................................


A TIR DE FONA és el nom d'un senzill projecte d'intercanvi de jocs tradicionals i populars, iniciat el curs 2017-2018, que compartim l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca i l'Institut de Flix. 
A TIR DE FONA sorgeix de la idea de remarcar que malgrat la distància aparent entre els pobles tot és tan a prop com es vulgui estar. Palma de Mallorca i Flix -illes i Principat- estan a això, "a tir de fona!" i volem destacar que hi ha moltíssimes coses que ens uneixen alhora que algunes altres, per sort, són diferents, ens identifiquen i, la coneixença mútua ens enriqueix (paraules, expressions, cultura lúdica...).
És així que l'objectiu d'aquest projecte no és altre que apropar l'alumnat d'ambdós centres en la coneixença d'alguns jocs i formes jugades curioses i característiques de cada contrada. 
L'activitat suposa seleccionar un joc popular o tradicional, descriure'l i practicar-lo i enregistrar-lo en vídeo per tal de poder fer una fitxa que es mostrarà als companys de l'altre centre. Aquests, alhora, amb el material rebut practicaran el joc i en faran una valoració. 

EL JOC DE LA CORRETJA
(Explicat per l'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut de Flix) 

Lloc: Abans era un joc molt conegut als pobles de la Ribera d’Ebre però avui sols es juga a l’ermita de Sant Miquel de Vinebre, al maig, el dia de l’ermita, i el practiquen joves i adults de entre 17 a 35 anys.

Per a jugar-hi sols es necessita un lloc a l'aire lliure.

Persones: entre 14 i 30
Material: 1 mocador (abans, i encara avui dia a l’ermita de Sant Miquel de Vinebre, es jugava amb una corretja, però nosaltres utilitzem mocadors per a no fer-nos mal)


Descripció del JoC: 
Us poseu en parelles, en rotllana, un davant de l’altre, mirant al centre de la rotllana. Els que estan a la part de fora, tenen que posar les mans per darrere, com si demanessin alguna cosa.
Una parella estan a l’exterior de la rotllana. Un dels dos li toca ser perseguit i l’altre el perseguidor, sempre per l’exterior de la rotllana i en direcció contrària de les agulles del rellotge.
El que persegueix porta el mocador i pot pegar tant com vulgui i pugui al cul del qui persegueix.
El perseguit es pot “salvar” de les fuetades del mocador si es posa davant d’una de les parelles que formen el cercle. En aquell moment qui passa a ser perseguit és el que es troba a l’exterior. 
El perseguidor -que porta el mocador- quan vol o quan es cansa de córrer deixa, dissimuladament, el mocador a un altre company dels qui estan a l’exterior de la rotllana. Aquest no diu res, dissimula, i espera a que el que va corrent passi per darrera seu per, aleshores, passar a ser ell qui persegueix i pega.  
Que m’ha semblat el joc? El jocm’ha semblat molt divertit, perquè havia bastantes estones que hi havia confusió, tots ens ho hem passat molt bé. 
     Carla Perelló Sebastián 
Descripció del Joc: 
Els jugadors fan una rotllana drets. Es fan parelles i es fiquen una persona darrere l’altra. 
Per l’exterior d’aquesta rotllana hi ha una parella. Una d’aquestes, la que persegueix, porta el mocador i pot pegar al cul a l’altra que va corrent per l’exterior de la rotllana. 
Quan  un dels dos individus es cansa es fa el següent:
Si ets el que persegueix i et canses li dónes el mocador, sense que ningú se n’adoni, a un dels jugador que estigui darrere d’una altra persona i, aquest, passarà a ser el que perseguirà, però només pot començar a perseguir quan el perseguit o la perseguida passa darrere seu. 
Si ets el perseguit i no vols rebre t’has de ficar davant d’una parella, davant de la persona que forma la parella i, aleshores, és el que està més a l’exterior qui passa a ser perseguit.
Carla Batiste López
Descripció del Joc:
Per començar a jugar s´han de fer parelles i un cercle amb una parella davant i una detràs. Hi ha una persona que ha de tenir un mocador o corretja i anant pegant-li cops al cul d’un altra persona que s’ha de escapar, quan estigui la persona que s’ha d’escapar cansada es pot ficar davant d’un altra parella i la persona que està detràs s’ha d’escapar. La persona que està donant cops pot deixar-li el mocador a una persona de les  parelles que hi han detràs i quan estigui a prop el pot seguir i donar-li cops.
Jawad Chellay

Descripció del Joc:

A aquest joc es juga així: s’han de posar dos persones, una detrás de l’altra fent una rotllana. El que està detrás s’ha de posar les mans al detrás. Hi ha una persona que la para i ha de perseguir a una altra pegant voltes a la rotllana i pegant-li al cul. La persona que la para li ha de posar el mocador a alguna persona de la rotllana que estigui amb les mans al detrás. La persona que no la para en qualsevol moment es pot posar al davant d’una parella, i el que està a l’altra banda de la parella ha de sortir corrent.


Pol Cervelló Estela
 

Descripció del Joc: 
T’has de ficar en cercle per parelles, un davant de l’altre, mirant al mig. 
A l’exterior, fora del cercle, hi ha dos persones. Una porta un mocador i ha de pegar a l’altre amb el mocador al cul. El jugador al que li peguen, per salvar-se, s’ha de ficar davant d’una parella. Ena quest moment és el jugador que estava darrera de la parella el qui ha de sortir ràpid evitant que li pegui el perseguidor.
El perseguidor -el que porta el mocador- per descansar l’ha de deixar dissimuladament a algú dels que estan a l’exterior de la rotllana sense que ningú se n’assabenti, i continua corrent per dissimular. Quan la persona que evita els cops de mocador passa per darrera de la persona que té el mocador aquella el comença a perseguir i l’altra ja pot descansar. 
Sensacions de quan pegues als demés: és molt divertit, perquè al no fer mal els pots pegar tan fort com vulguis, i mola molt. 
Sensacions de quan et peguen a tu: també es molt divertit perquè no fa mal. Però igualment tens ganes de que no ho facin, tot i que no faci mal.
Pol Pros Baiges


Descripció del Joc:

Fem una rotllana i fem unes parelles i es col·loquen una davant de l’altra el que està al darrere es fica les mans cap darrere perquè li puguin passar el mocador. Una persona comença perseguint a una altra i li ha de pegar amb el mocador al cul. Quan aquella es cansa de perseguir-la li dóna el mocador a una persona que suposadament ha de tenir les mans obertes cap endarrere. El que l’estava perseguint ha de dissimular i seguir perseguint-lo fins arribar a la persona que té el mocador, llavors el que té el mocador surt a perseguir-lo i a la persona que la persegueixen es cansa s’ha de ficar davant d’una parella i el que està darrere ha de sortir ràpid i l’altre el persegueix i així successivament. 
Ona Sánchez Viol 

EL JOC DE LA CORRETJA
23/01/2018: Aquests són alguns dels comentaris que va fer l'alumnat del grup de 2n d'ESO de l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca, del qual som el tutor, després d'haver practicat el joc de la corretja:
 
- Valeria Reyes Molero:
A mi m'ha agradat molt aquest joc. És molt entretengut i t'ho passes molt bé.
- Juan Antonio Ruiz:
La meva opinió és que és un joc divertit però hem d'anar en compte de no fer mal a algú. Gràcies a vosaltres ara tenim un joc més al que jugar.
 - Javier González Mateu:
Aquest joc, particularment, m'ha agradat molt perquè t'ho passes bé i a la vegada fas esport.
- Pau Martín Serra:
A mi, personalment, em va agradar perquè havia una emoció constant. Quan estaves cansat podia córrer un altre.
- Luis Salinas:
Crec que és un joc molt divertit però si no vas alerta te pots caure al terra i fer-te molt de mal. També crec que si haguéssim jugat amb una corretja de veritat la gent correria el doble i s'esforçaria més (vàrem jugar amb una camiseta que feia les funcions de corretja).

- Alejandra Lladó:
Aquest joc m'ha parescut molt divertit i entretingut, però no m'agrada per una part perquè quan corres pel cercle derrapes amb els peus i et pots caure i fer-te mal per causa de que has perdut l'equilibri. Però això no és res, ja que pots reunir als teus amics i companys i jugar tots junts, això és molt divertit!
A les instantànies es poden veure diferents moments del joc, realitzat al pati del nostre centre, baix l'atenta mirada de l'insigne Beat Ramon Llull. 

EL JOC DE "SEDASSO, SESSUDO...!"
(Explicat per l'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut de Flix) 

Material: Un mocador.

Nombre de persones: De 8 a 20 persones.

Lloc: Exterior o interior

Descripció del Joc:

Us poseu en rotllana i separats uns dels altres entre 1 i 2 metres.

Un jugador porta un mocador i el del seu costat esquerra inicia una conversa i li diu:

-         “Sedasso”

El de la corretja li respon:

-         “Sessudo”

I de nou el primer, quan li sembla que l’altre està una mica despistat, li respon:

-         “Que me pica el culo!!”

Quan diu això comença a córrer fent ziga-zaga entre els companys mentre el que porta el mocador fa el mateix intentant pegar-lo al cul. Quan han fet la volta sencera es passa el mocador a un altre jugador i es torna a iniciar. 
Carla Perelló Sebastián




Descripció del Joc:

Els jugadors fan una rotllana drets. El professor dóna un mocador a un xiquet o xiqueta.

El qui té el mocador haurà de de perseguir al company del seu costat esquerra, fent ziga-zaga entre els companys. Però per iniciar la persecució es fa un diàleg. El qui no té el mocador diu:

-        “Sedasso”

El que porta el mocador respon:

-        “Sessudo”

I el primer li respon:

-        ¡Que me pica el culo!

Aleshores comença la carrera fent ziga-zaga fins que arriben al lloc del principi. 
Carla Batiste López



Descripció del Joc:

Per començar a jugar al sedasso s´ha de ficar una persona al costat de l’altra deixant un espai entre elles. Hi han dos persones que han de dir un petit diàleg:

- “Sedasso!

- “Sessudo!

- “¡Que me pica el culo!

Una persona ha de tenir un mocador a la mà i quan acabin el diàleg, el que acaba el diàleg ha d’anar fent ziga zaga entre les persones que s’han anat col·locant una al costat de l’altra, deixant un espai ,i el que te el mocador té que pegar-lo amb el mocador al cul.

Es molt divertit!
jawad Chellay

 

Descripció del Joc:

Per jugar aquest joc és necessita una corretja, però per no fer mal, també és pot fer servir un mocador.

En primer lloc hem de fer un cercle o una forma posant-nos de peu, per poder jugar aquest joc han de jugar moltes persones.

Aquest joc consisteix en que una persona ha de perseguir a la que té al seu costat pegant-li al cul amb el mocador, el del davant ha de córrer tot el circuit fent ziga-zaga entre cada persona evitant que la del darrera la pegui.

Abans de començar a jugar-lo hi ha unes quantes coses que han de dir les persones que juguen:

La persona perseguida ha de dir:

-        “Sedasso”

I l’altra ha de dir:

- “Sessudo”

Seguidament  la persona perseguida ha de dir:

-        “¡Que me pica el culo!”



Aquest joc té una dificultat afegida, que és córrer amb ziga-zaga. Aquest joc és divertit i entretingut.

Opinió personal: Quan vaig jugar aquest joc, si jo era la persona que perseguia estava contenta de venjar-me de l’altre company/a. Però en canvi, si era la persona del davant, em concentrava i intentava que la del darrera no pogués pegar-me.
Iman Sadiq Arain


Descripció del Joc:

T’has de ficar en un cercle. Hi ha una persona que té un mocador i la persona del costat dret ha de dir:

- “Sedasso!”

- “Sessudo!”

- “¡Que me pica el culo!”

I des d’aquest moment, la persona del mocador t’ha de perseguir fent zig-zag entre la gent de la rotllana pegant-te amb el mocador al cul, i quan estàs al mateix lloc que al començament pares.

Pol Pros Baiges
   


Descripció del Joc:

Es forma una rotllana amb les persones una mica separades. Una persona té la corretja i el del costat de l’esquerra no en té. El que no té la corretja li diu al de la corretja: “Sedasso!”, el de la corretja contesta:” Sessudo!” i el que no la porta torna a contestar: “Que me pica el culo!”. Llavors el de la corretja surt darrere de l’altre corrents intentant pegar-li amb la corretja. Tots dos han d’anar corrent en ziga-zaga.

un joc divertit i diferent. Es molt graciós la conversa que es té abans de la persecució. M’agrada perquè podem jugar molts companys junts.

Sergi Gómez Juan

LLANÇAMENT AMB FONA
Des de l'institut Ramon Llull de Palma de Mallorca, i dins del projecte d'intercanvi "A tir de fona" ens proposen de practicar la punteria amb la fona. Aquest és l'escrit que ens ha enviat el professor d'educació física d'aquells institut, en Xisco Amengual:

Amics i amigues de l’institut Flix,

A la fi hem començat amb el Tir de Fona. Enguany, amb el meu grup de 2n d'ESO farem pràctica de llançament.


Pràctica: 
  • Per fer la pràctica he penjat una xarxa a un dels extrems del gimnàs i hi he enganxat 3 quadrats, que serveixen de dianes, per a la iniciació. 
  • Amb la meitat del grup (unes 15 persones) feim 3 grupets i cadascú llança sempre a la seva diana. 
  • Tenen 3 fones per grup, que se les van passant entre ells per realitzar els llançaments. 
  • Començam les pràctiques a una distància curteta (uns 4 metres) i amb els dies l'anam allargant. 
  • Dins una bossa grossa hi ha moltes pilotes de tennis i d'allà les agafen, deixant en terra les que queden a prop de la xarxa, per evitar riscos i pilotades perilloses (cara, ulls, etc.). Quan s'acaben els projectils de dins la bossa deixam de llançar i tothom ajuda a replegar i continuam fent punteria...
Metodologia:

El procès que normalment jo seguesc és el següent: 
  • Explicació de com s'agafa la fona i de la posició de llançament, és a dir, cama contrària davant. 
  • Exercici de volteig de la fona (sense projectil), per tal de familiaritzar-se amb el material i el moviment. 
  • Exercici de llançament, ja amb la pilota.
L'estil que jo utilitz i enseny al meu alumnat és l'horitzontal o helicòpter (per damunt el cap). Recoman fer només 3, 4 o 5 voltes amb la fona i acte seguit realitzar el llançament.


Material:

Es poden fer fàcilment les fones, per això s’ha de menester 9 metres de corda (de pita, normalment). Si teniu interès en fer-vos-les podeu consultar el llibre de Xisco Amengual Rigó “Els esports i els jocs populars tradicionals de les Illes Balears”, d’Edicions Documenta Balear.

Que tengueu una bona pràctica!
Una abraçada, ben forta, a tot alumnat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada