dimarts, 28 de febrer del 2012

6.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)
1.- Saps en què consisteix el joc romà anomenat muinda? Clica damunt aquest enllaç i trobaràs la solució.
  • Digues el nom amb el qual tu el coneixes
  • Cerca la imatge del quadre de Goya que el representa i adjunta-la al treball
2.- A què juguen els personatges que apareixen en aquest relleu?
Museu Nacional Romà (s. III dC)
 


 
3.- Aquest relleu pertany a un sarcòfag d'un nen romà. Perquè et sembla que li van fer aquesta decoració?
4.- Amb quins materials et sembla que es podien fer els nens i nenes aquesta joguina?

5.- I a què et sembla que juguen aquests angelets representats en un fresc d'Herculano del s. I dC?

Data límit: 7/03/2012

7.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

Era temps de còdols, de pinyols de préssecs i d'albercocs, de fesols secs i nous...
Els nens i les nenes d'Empúries segur que jugaven com els seus contemporanis de Roma, amb molts jocs on utilitzaven com a moneda d'aposta les nous. Aquest fruit era utilitzat per a dur a terme molt jocs, tant és així que en molts relleus i gravats, en particular de sarcòfags de nens, hi trobem relleus on es representen aquests jocs.
1.- Esbrina a quins jocs juguen els personatges que apareixen en aquests relleus.
Museu Nacional Romà
Museu Vaticà (III dC)del Louvre (150 aC)
Museu del Louvre (150 aC)

Data límit: 7/03/2012

dilluns, 27 de febrer del 2012

5.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

 
Museu del Louvre (150 aC)

A l'Antiga Grècia i en època romana un dels jocs més habituals era el que es feia amb els talus –tabes o pídols-.
 Museu de Pergamo

1.- Pregunta als avis/àvies o als pares quins jocs feien amb aquestes ossets i explica'ls.

Museu Arqueològic Nacional de Napols (s. II-I aC)
2.- Fixa't amb aquests talus, perquè et sembla que hi ha gravades inicials i alguns estan foradats?

3.- Fes-te el teu joc de talus (a la imatge et dono exemples d'objectes que et poden servir per a fer-te el teu joc).
Aquí teniu alguns jocs de tabes fets amb materials diversos pels nostres alumnes:







Aquí teniu alguns dels jocs que han fet els alumnes amb les tabes:



4.- Explica almenys dos jocs o habilitats que facis amb el turbo –baldufa-.
Museu Arqueològic de Saintes
Aquí teniu algunes habilitats que fan els nois i noies amb la rebelluga:




dimecres, 22 de febrer del 2012

4.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

 
Museu del Louvre (150 aC)

Jocs infantils i entreteniments dels nens i les nenes (2)
Una de les joguines tradicionals més apreciada per les nenes, en totes les cultures, ha estat la nina. Aquí en tens alguns exemples.
Reproduccions de nines articulades del s. IV procedents d'Empúries.
Originals al Museu d'Arqueologia de Catalunya
1.- Busca informació sobre la nina d’ivori de Tarraco. Adjunta una fotografia.
2.- Llegeix atentament l’article Troben una joguina del s.IV a Empúries, i contesta:
  • Quina joguina es va trobar?
  • De qui era la joguina?
  • Perquè és importànt aquesta troballa?
  • On es va fer la troballa? En quin lloc estava?
  • A banda d'aquesta joguina, quins altres objectes es van trobar?
  • Compara aquesta notícia amb la informació que has cercat sobre la nina d'ivori de Tarraco.
Les noies romanes tenien la tradició d'oferir a les divinitats les seves nines la vespra del seu matrimoni. Simbòlicament significava que s'havia acabat el temps dels jocs i s'entrava en una altra etapa de la vida. 
3.- A partir dels exemples d'aquestes nines romanes, construeix la teva nina! Pensa en fer-la amb les característiques que tenien aleshores, estilitzades i mínimament articulades. Pots utilitzar fusta, canya, fang, plastilina... Durant l'estada a Empúries reviurem com podria ser una ofrena d'aquestes nines!
Museu d'Arqueologia de Catalunya

Data límit: 28/02/2012
Aquí teniu algunes de les nines que hem construït:

diumenge, 19 de febrer del 2012

3.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC) 
La presència romana a Empúries s’inicia...
l'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, quan un exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat, creada a principis del segle I aC.
http://www.mac.cat/cat/Seus/Empuries/Presentacio
Per tant hem de diferenciar entre:
·els jocs infantils i entreteniments dels nens i les nenes que van viure a Empúries entre el segle I aC fins a mitjans del III dC
·els jocs o diversions típiques dels adults
oen particular els dels soldats romans
oels de la població en general a través dels espectacles a l’amfiteatre
Jocs infantils i entreteniments dels nens i les nenes (1)
Per les restes arqueològiques, els gravats, les pintures, els mosaics, els textos de clàssics com Ovidi, Cató, Marcial o Oraci entre d’altres, sabem força jocs que practicaven els nens i les nenes a l’antiga Grècia i Roma. A Empúries hem de creure que es jugava als mateixos jocs o molt semblants, amb modificacions adaptats a la zona.
1.- Identifica les joguines que es representen en les imatges següents. 
2.- Digues el nom amb el qual les coneixes i aconsegueix una fotografia de la joguina a l'actualitat.
Museu della Civiltà Romana
Reproducció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Römisch-Germanisches Museum, Colonia
 Peces procedents del Tossal de Moro, de Gandesa. S. IV AC. Museu Arquològic de Barcelona
Staatliche Museum, Berlin
Museu del Joguet de Figueres

Data límit: 28/02/2012

Hem après a fer io-ios amb botons!
Sabem que els nens romans no se'ls feien d'aquesta manera, però a partir del què anem aprenent amb els jocs de fa 2000 anys, anem coneixent també quines joguines es feien els nostres avis i àvies:

Agafem dos botons, fil i una agulla de cusi. Posem el fil dins l'ull de la agulla, després anem passant l'agulla pels forats dels botons unes quantes vegades. Tot seguit passem l'agulla sols per un forat d'un botó i fem un nus i deixem el fil entre els dos botons i llavors ja tenim el io-io fet.
Fatima Ghaddari 

Hem après a fer io-ios amb botons!
A la classe, el professor ens ha ensenyat a fer io-ios amb botons, com feien els nostres avis i àvies.
Hem agafat dos botons el més gran possibles i els hem ajuntat amb les mans per una banda. Hem posat fil a l’agulla i hem començat a cosir. Quan veiem que ja ho hem passat prou cops, tallem el fil i l’enrotllem pel fil de dins i fem un nus petit. Tot seguit quan ja hi hagi casi 1m de fil, fem un nus, per on al mig passi el nostre dit.
Judith Estivill


S’agafen dos botons de la mateixa mida, després, amb un fil i una agulla i es passa el fil pels forats dels botons. Quan estan ben passats es fa un nus i fas passar el fil llarg pel mig. Quan està passat el fil s’enrosca el io-io i ja es pot jugar!
Tamara Bladé i Maria Franquet

2.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)
El fet de jugar va estretament lligat al desenvolupament de la humanitat. Tots els éssers humans hem jugat, i aquest és potser un dels trets que més ens identifica i que compartim totes les societats i cultures del món. El joc, per tant, forma part de la cultura.

Ara bé, d’on venen els jocs? Avui difícilment podem afirmar que un joc és exclusiu d’un indret o d’un altre ja que els jocs que coneixem com a populars o tradicionals són, certament, diversions o formes jugades que es remunten en el temps i que, si s’han mantingut, ha estat perquè a la societat o a un col·lectiu li ha interessat de mantenir-los o perquè s’han anat adaptant als nous temps, als avenços tecnològics i als nous materials.

Com podem saber quins jocs tenen un origen antic? L’arqueologia ha permès treure a la llum gran quantitat d’objectes i elements de joc que ja des de l’època de l’antiga Mesopotàmia il·lustren el món lúdic. Les troballes a les tombes d’Egipte han estat una important font d’informació, així com l’atenta mirada als dibuixos que decoraven les peces de ceràmica de l’Antiga Grècia i de l’Imperi Romà –infinitat de vasos, copes, àmfores, gerres... mostren personatges jugant amb rebellugues, tabes, saltant a corda, gronxant-se...
D’època romana s’han conservat, també, interessantíssims pintures i mosaics que a voltes, com a vinyetes d’un còmic, aporten infinitat de petits detalls en relació a la cultura lúdica d’un poble. Un bon exemple és l’escena de taverna recuperada a Pompeia on uns personatges juguen a daus (s. I dC) o la diversitat de mosaics que es conserven al museu Nacional del Bardo, a Tuníssia, amb escenes similars de jugadors, boxejadors, espectacles a l’amfiteatre...
1.- Què entens per jocs populars i tradicionals?
2.- Digues 8 jocs populars i/o tradicionals que hagis jugat alguna vegada.
3.- D'on vénen la majoria dels jocs populars i tradicionals?
4.- Si fossis arqueòleg on podries trobar referències a jocs?

Data límit: 28/02/2012

1.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)
Per a preparar l’estada al Camp d’aprenentatge d’Empúries des de l’àrea d’educació física de l'institut de Flix ens endinsarem a conèixer quins eren els jocs i les diversions dels nens i nenes que van viure a Empúries a l’època romana, i també coneixerem alguns jocs dels joves i adults que han arribat als notres dies.

En aquest bloc trobaràs 12 entrades que porten el nom de A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?. Cal que llegeixis bé el text que acompanya cada entrada al bloc, i vagis elaborant reflexivament el teu dossier de jocs dels romans  –pots fer el treball en parella-.
Si vols treballar des del bloc del Camp d'aprenentatge d'Empúries clica http://iflix-cdae.blogspot.com/

BibliografiaSi t’interessa més el tema pots ampliar-lo amb aquest llistat bibliogràfic
  • COMAS , Oriol, El món en jocs. RBA Libros, S.A. 2005.
  • DE SIENA, Stefano. Il gioco e i giocattoli nel mondo classico. Aspeti ludici della sfera privata. Mucchi Editore. Modena, 2009.
  • FITTÀ, Marco. Giochi e giocattoli nell'antichità. Leonardo Arte s.r.l. Milano. Elemond Editori Associati. Venezia 1997.
  • GRAVIER, Delphine. Jeux de plateau. 50 jeux du monde entier. Etitions Mango. 2004.
  • GRUNFELD, Frederic. Juegos de todo el mundo. UNICEF. Editorial Edilan, Madrid. (1978)
  • MANSON, Michel. Jouets de toujours de l’Antiquité à la Révolution. Librairie Arthème Fayard, 2001.
  • PRINA RICOTTI, Eugenia Salza. Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi. Edizioni Quasar di Severino Tognon s.r.l. Roma 1995.
  • AAVV Da Roma per gioco. Giochi e giocattoli nell'antica Roma. Museo di antichità collezioni archeologiche. Electa, Milano 2000.
  • AAVV. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco, Edita Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Tarragona, maig 2005.

dimecres, 1 de febrer del 2012

Coreografies!

Les properes sessions les dedicarem a preparar una coreografia. Aneu pensant els passos i les figures que fareu en grup!
La música escollida per la classe de 1r A va ser:
  • Cançó: Only Girl (In The World)
  • Cantant: Rihanna
http://www.youtube.com/watch?v=pa14VNsdSYM

La música escollida per la classe de 1r B és la següent:
  • Cançó: ''Rain Over Me''
  • Cantants: Pitbull ft. Marc Anthony
http://www.youtube.com/watch?v=SmM0653YvXU&ob=av2e