Jocs i emocions 02: Canvien de lloc els que...

Data límit: 26 de maig

Explica en què consisteix el joc o activitat i quines emocions/sensacions et va provocar.

Jocs i emocions 01: Persecució original

Data límit: 26 de maig

Explica en què consisteix el joc o activitat i quines emocions/sensacions et va provocar.

XIè Tradijoc a Gandesa

Ahir dimecres, 13 de maig, Gandesa va acollir l'onzena edició de Tradijoc: trobada de jocs tradicionals i populars de l'alumnat de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta que cursa 1r d'ESO. Una nova edició i un nou èxit tant per l'organització com per la participació. En aquesta ocasió van ser 210 nois i noies que van practicar 21 jocs tradicionals, dinamitzats per 53 joves de 4t d'ESO i 1r de BAT de l'institut de Gandesa així com un jove del Jeroni de Moragas, de Móra, que van fer de monitors i que van tenir cura d'explicar els jocs. L'alumnat, a banda, va anar acompanyat de 18 professors/es.  

La jornada es va iniciar a les 9:45, un cop es van reunir els participants provinents de l'Insitut de Flix, l'Institut Júlio Antonio, l'escola Santa Teresa de Móra d'Ebre, el CEE Jeroni de Moragas de Móra, l'institut escola de Batea i l'Institut Terra Alta. Des d'un primer moment els protagonistes es van barrejar amb els seus companys i van iniciar el què havia de ser una jornada lúdica, participativa, de relació i convivència.

Els jocs es van repartir en tres zones. A la primera, la de la plaça de l'Església i carrers adjacents, van fer les curses de sacs i de pedres, van saltar i van estirar la corda, van jugar a futbol xapes i van fer curses de xapes, a més de jugar a les tres canyes.

La segona zona de joc, concentrada al casc antic de Gandesa, van jugar a moros i cristians, al cementiri o mate, al mocador, a la xarranca, van fer el joc de l'espardenya i van fer curses de cames lligades.

A la darrera zona, la del Parc, van jugar a la corretja davant l'atenta mirada dels avis de la residència, van tirar la baldufa i van jugar al set i mig i a boles. També van poder provar la seva punteria amb les bitlles, jugar als quatre cantons i comprovar la seva habilitat amb els cèrcols i les xanques.

 

 

Cal destacar que el Tradijoc és fruit de la feina realitzada durant el curs 2014/2015 per un Grup de Treball d'educació física que està format per deu professors/es dels esmentats centres educatius de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Aquest grup de treball té cura de preparar i organitzar la jornada i de dissenyar el programa de jocs, fent la previsió de materials i dinamitzadors -en aquest sentit hem de destacar que és la primera edició en la qual un alumne del Jeroni de Moragas participa com a monitor-.

 

 

A banda, cal destacar que tot el material generat per aquest grup de treball s'edita en paper i en format pdf gràcies a la col·laboració del CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) i de l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó.

Podeu descarregar-vos el dossier en aquest enllaç.

Trobareu més informació i imatges en aquest enllaç del CRP de la Terra Alta.

 

Data límit 21 de maig

 

A.- Si vas anar al TRADIJOC: 

Fes una valoració reflexiva i extensa del Tradijoc. Raona què va suposar per a tu la trobada, què et va agradar, què modificaries, quins jocs o activitats afegiries, quina va ser la relació amb els teus companys, amb els monitors i amb els professors.

 

B.- Si NO vas anar al TRADIJOC: 

Entra a aquest enllaç i podràs llegir el dossier amb tots els jocs que vam fer. Explica 3 jocs que coneguis i 3 més que no hagis jugat mai.

XIè Tradijoc!

Premeu damunt la imatge i podreu descarregar-vos el dossier de jocs

 

El proper dimecres 13 de maig tindrà lloc a Gandesa l’onzena edició de Tradijoc, trobada d’alumnes que cursen 1r d’ESO de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta per a compartir jocs tradicionals i populars d’ambdues comarques.

 

La iniciativa, ja consolidada, compta amb la participació dels següents centres educatius: Institut Escola de Batea, Institut Terra Alta, Institut Julio Antonio i Escola Santa Teresa de Móra d’Ebre, institut Flix i Escola d’Educació Especial Jeroni de Moragas.

En aquesta edició es preveu que es reuneixin més de 220 joves, acompanyats per 30 professors i 53 alumnes de 4t d’ESO de l’Institut de Gandesa que faran de monitors i dinamitzaran els jocs.
 



 

En bicicleta per a conèixer l'entorn!

Coincidint amb la setmana de Sant Jordi l'institut de Flix està de Jornades Culturals. Entre les activitats programades n'hi ha diverses relacionades amb els jocs tradicionals i l'activitat física a la natura: sortida amb bicicleta per recórrer la Reserva Natural de Sebes, una baixada en piragües des d'Ascó a Móra la Nova i un final de festa, el divendres, amb jocs tradicionals on no hi faltarà la ja tradicional corrida de canteretes que posa fi a les jornades.

Ahir dimarts es va fer la primera d'aquestes activitats que va comptar amb la participació de 46 alumnes de 1r d'ESO. La sortida es va fer en tot moment per camins rurals i senders i va permetre gaudir de la natura en tota l'esplendor. Si no coneixeu la Reserva Natural de Sebes, banyada per l'Ebre, heu de saber que és un lloc ideal per al coneixement de les aus i aprendre com era la vida a redòs d'aquest gran riu fins fa poques dècades, tot al centre de recepció de la Casa del Director i al centre d'interpretació del camí de Sirga. A més, però, al costat mateix de la reserva s'hi troba una important necròpolis ibèrica així com un jaciment arqueològic de la mateixa època. Tot plegat, junt amb un recorregut al voltant del meandre de Flix, fa perfecte que es pugui gaudir del patrimoni arqueològic i natural de l'entorn. 

 

Com veieu en les imatges l'alumnat va aprendre també petites diversions d'altres temps així com a confeccionar petites joguines efímeres, com delicades nines fetes amb roselles.

Crèdit de síntesi a Empúries

 

Els alumnes de 1r d'ESO de l'institut Flix hem anat a Empúries per aprendre com vivien els homes i les dones d'aquesta ciutat a l'època romana, fa 2.000 anys. També hem conegut com era la neapolis grega i com es va formar la costa i els canvis que ha sofert al llarg d'aquests més de vint segles.

 

Amb els professors del Camp d'aprenentatge d'Empúries hem conegut la formació dunar, el moviment de les dunes, els sistemes per a controlar-les i evitar el seu desplaçament, diferents dipus de plantes, la geologia del terreny... a més, hem pogut anar a la neapolis i part del castrum romà i hem après els sistemes defensius, amb la muralla ciclopea, la zona dels temples amb l'escultura d'Asclepi, l'antiga àgora, els carrers i la situació de les cases...  

Malgrat que, degut a la plua, no hem pogut practicar in situ els jocs i diversions dels nens i nenes que vivien fa més de 2.000 anys a Empúries, ens ho hem passat molt bé repetint-los i jugant-hi a l'Alberg d'Empúries. Enguany, no ha faltat la participació de dues "sacerdotises" fantàstiques, que ens han rebut i han recollit les nostres nines i els notres turbos com ofrenes.

 

Finalment hem anat a Figueres a veure el Museu Dalí i el museu del Joguet! El primer és un museu de referència en el món de l'art, i sempre resulta curiós donar voltes a allò que volia representar el nostre pintor empordanès.

 

 

 

 

 

 

 

El Museu del Joguet permet fer un repàs al món de les joguines de Catalunya, des de l'antiguitat, amb el món romà, fins a l'actualitat.

 

Dossier A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

 

 

En els darrers cursos estem realitzant el crèdit de síntesi a Empúries gràcies a participar en un Projecte Compartit amb el Camp d'aprenentatge d'Empúries, centrat en recollir, conèixer i practicar jocs i diversions dels grecs i romans tot posant-los en pràctica "in situ", en els mateixos espais on fa 2.000 anys hi jugaven els habitants d'Empúries. És per això que durant la nostra estada dedicarem bona part del temps a reconèixer aquells jocs i posar-los en pràctica, per tant, recordeu que cadascú de vosaltres ha de portar els materials, jocs, joguines i objectes que se us ha encomanat. 

 

Tornant de Setmana Santa, el divendres 10 d'abril, haureu de presentar el dossier dels A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys correctament elaborat, seguint les pautes de presentació de treballs.

(14) A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries ara fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

 

Dins del projecte compartit amb el CdA Empúries, els companys de l’Escala ens animem a seguir treballant en la coneixença dels jocs d’època grega i romana, i ens proposen que cerquem com es jugava al kottabos.

Aquest és el correu que ens han enviat:

Bon dia noies i nois de l'Institut de Flix!

Com van els preparatius de l'estada i els jocs?

Us estan agradant els contes d'en Màrius? Us feu una idea de com vivien fa dos mil anys? Pel que fa als jocs que els nens i les nenes jugaven fa vint segles, amb la tasca de recerca que esteu fent, segur que ja deveu tenir un bon coneixement!

Moltes felicitats per tota la feina que esteu fent a l'entorn del món del joc tradicional i especialment per la tasca de conservació i transmissió d'aquest gran patrimoni universal.

Empúries és el marc ideal per poder-hi practicar alguns quants dels que heu estat investigant. Només cal posar-nos-hi en situació, perquè l'escenari ja el tenim!

Seguiu cercant i gaudint dels jocs per no oblidar mai la part lúdica de l'ésser humà!

Aquí teniu un dibuix d'un antic joc grec. Sabeu quin és?

 

 

(13) A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries ara fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

 

ELS JOCS DELS ADULTS. JOCS DE TAULELL

El joc d’Ur és el joc de taula més antic que coneixem i pren el nom de la ciutat mesopotàmica on es va trobar. No es coneix exactament el seu funcionament però tot fa pensar que es tracta d’una mena de joc de persecució o recorregut.
 

El senet és el següent joc més antic i té els seus orígens a l’Egipte dels faraons. D’aquest se n’han trobat moltes representacions a l’interior de les cambres funeràries així com nombrosos taulells i fitxes. Sembla ser que també es tractava d’un joc de persecució.

Ara fa 2.000 anys els romans també practicaven diversos jocs de taula dels quals en tenim notícia a través dels textos dels autors clàssics així com per les restes arqueològiques descobertes i, en particular, pels nombrosos taulells de jocs gravats en lloses i marbres que trobem escampats arreu de les regions on va arribar l’imperi romà.

 

Cardo o via principal de la població d'Efeso (Turquia) on trobem molts jocs gravats a les lloses.

 

 Via principal enllosada d'Itàlica (Sevilla), amb jocs gravats.

 

A Mulva (Sevilla) es va localitzar una mena de llosa on hi ha gravat, per un costat, un tres en ratlla. Aquest dos tipus de taulells de joc els trobem gravats, en gran quantitat, en diferents espais, edificacions i serveis de la majoria de grans jaciments arqueològics. Un lloc molt usual on se’n poden veure és als fòrums, als esglaons que donen accés als temples, als seients dels teatres i amfiteatres... o alquerc i per l’altre un molí de nou

Duplum molendinum (molí de nou i 3 en ratlla o alquerc).

Jaciment de Mulva. Peça exposada al museu de Sevilla

Tots coneixem el joc del tres en ratlla. Els romans hi jugaven en taulells quadrats però també circulars, com els que veiem a les imatges.

 

Tres en ratlla circular a Efesso

Tres en ratlla circular a Efesso

 

Tres en ratlla circular a Itàlica (Sevilla)

 

Tres en ratlla circular a Itàlica (Sevilla)

 

1.- Quan vagis a Empúries esbrina si s'han trobat jocs de tauler d'aquest tipus.

2.- Consulta aquest enllaç i dissenya el teu molí de nou o l'alquerc -o ambdós-.

 

 Joc de les cinc linies. Efeso.

 

 Detall del joc de les cinc linies. Efeso.

 

3.- Com et sembla que es jugava a aquest joc? Inventa una manera de jugar-hi.

 

4.- A la plaça del fòrum, a Empúries, intenta imaginar l'ambient que hi hauria i amb un company, i utilitzant materaisl de l'entorn improviseu un taulell de tres en ratlla, alquerc o molí de nou. Feu una fotografia on s'aprecïi que esteu al fòrum i adjunteu-la al treball. 

 

Duocedim scripta, complicat joc de tauler. Efeso (Turquia)

Duocedim scripta, complicat joc de tauler. Efeso (Turquia)

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

(12) A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries ara fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

 

Els romans a banda de bons constructors i urbanistes els agradava la decoració, en particular destaquen els mosaics fets amb petites tessel·les.



Museu del Bardo, de Tuníssia

1.- Què et sembla que representa aquest mosaic?

 Circ de la ciutat greco-romana de Jerasch -Gerasa- a Jordània

 

 Circ de la ciutat greco-romana de Jerasch -Gerasa- a Jordània

 

Mira aquest vídeo i veuràs una recreació de com eren els circs romans. 

2.- Com es deia el lloc on es feia aquest tipus de competicinos?
3.- Hi ha algun poble de la Ribera d'Ebre on encara es facin competicions d'aquest tipus? Quins? 
4.- A continuació tenim un altre exemple de decoració amb mosaics. Què et sembla que és?

 

 Museu del Bardo, de Tuníssia

 Mosaic d'una casa d'Itàlica, a Santiponce (Sevilla) 

Aquest mosaic representa una ciutat emmurallada amb torres, possiblement la capital del regne de Minos, donat que a l’interior del laberint hi hauria hagut representat l’heroi atenenc Teseo, que va guanyar al Minotaure. Aquest mateix tema el trobem en altres paviments d’Itàlica com ara la Casa del Planetari.

 

5.- Fes el teu propi joc de laberint i al dibuix central posa-hi una joguina de les dels nens i nenes romans.

Dibuix del laberint del Museu del Bardo, de Tuníssia 

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.