dijous, 26 de maig del 2016

XIIè Tradijoc a Móra d'Ebre

La població de Móra d’Ebre ha acollit avui la dotzena edició de Tradijoc: Trobada d’alumnes que cursen 1r d’ESO de les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. En aquesta ocasió han estat 227 els alumnes participants provinents de l’Institut Escola de Batea, Institut Terra Alta, Institut Julio Antonio, Institut de Flix, Escola Santa Teresa i Centre d’Educació Especial Jeroni de Moragues que han compartit un llarg matí de jocs tradicionals i populars, acompanyats de 19 professors i 61 alumnes de 1r de batxillerat de l’institut Julio Antonio que han tingut cura d’ensenyar i dinamitzar els jocs.
La trobada s’ha iniciat a partir de les 9:00 amb l’arribada de l’alumnat provinent dels diversos centres. Després d’uns primers instants de timidesa ràpidament s’han anat fent les primeres presentacions i s’han format els diversos grups, 15 en total, cadascun ben identificat amb una samarreta de color diferent. 
A partir de les 9:45 s’han iniciat els jocs. Aquests estaven distribuïts en tres zones: Passeig del Pont, Plaça de l’Ajuntament i Illa Saurí. En cadascuna d’aquestes zones es realitzaven diversos jocs en períodes de 15 minuts.

Zona Passeig del Pont: Aquest era un espai dedicat bàsicament a les curses. S’han fet les conegudes curses d’ous i de sacs, la de les cames lligades, la corrida de les pedres o del cabàs i el joc de Moros i cristians. 
Zona de la Plaça de l’Ajuntament: Ha estat una zona més descansada. En aquest espai s’han fet fins a vuit jocs diferents: el cementiri, circuits de xapes i també futbol xapes, equilibris amb les xanques, jocs tradicionals com la xarranca, la rebelluga i els ossets o pidos, i els quatre cantons a la qual s’hi ha fet diverses divertides variacions.
Zona de l’Illa Sauri: Aquest nou espai de la capital de comarca ha resultat ideal per a fet, entre d’altres, jocs de punteria i llançament com ara les bitlles, la petanca, el set i mig, les boles o la ratlleta; a més de saltar la corda o el joc de les 3 canyes.
Darrera d’aquesta organització hi ha un col·lectiu de nou professors dels esmentats centres que, curs rere curs, preparen la trobada a partir d’un Grup de Treball inclòs dins del Pla de Formació de Zona de la Ribera d’Ebre. Aquests vetllen per la bona organització de l’esdeveniment no sols preparant els jocs que es realitzaran, també preveient el nombre d’alumnes, els espais que es necessitaran, els materials, el disseny de l’anagrama i la redacció del llibret on es recullen els jocs, la infraestructura necessària... 
Cal remarcar que en aquest darrer apartat hi ha tingut un paper destacat l’ajuntament de Móra d’Ebre que ha esmerçat personal, material i diners per tal que la jornada es desenvolupés exitosament –s’han habilitat serveis, s’han distribuït papereres pels espais de joc, s’ha muntat unes carpes per acollir al professorat acompanyant, hem disposat d’un equip de so i, a més, s’ha obsequiat a tots els participants amb un esmorzar del tot saludable i una botella d’aigua. Cal doncs agrair l’esforç i la total predisposició d’aquest consistori.
Per fi destacar que a banda de la col·laboració de l’esmentat ajuntament també hi han participat d’una manera o altra el Centre d’Estudis dela Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Lo Llaüt d’Ascó, l’Associació Europeade Jocs i Esports Tradicionals i, evidentment, el Departament d’Educació.
Cal agrair doncs a tots plegats el seu suport que ha permès, un any més, dur a terme una jornada lúdica, de coneixença del patrimoni juganer alhora de coneixença entre adolescents de pobles de dues comarques veïnes i, a més, editar un dossier on es recull tota la feina feta que podreu descarregar a través d’aquest enllaç

RESPON:
1.- Explica 3 dels jocs que més t'hagin agradat.
2.- Fes una valoració del Tradijoc (mínim 5 línies i màxim 15).

Data límit: 1 de juny de 2016

dimarts, 26 d’abril del 2016

Exposició: Jocs de tauler d'arreu del món

 
En motiu de Sant Jordi i de les Jornades Culturals de l’institut de Flix l’alumnat de 1r d’ESO s’ha encarregat de muntar i dinamitzar l’exposició Un viatge pel món a través dels jocs de tauler.
A les imatges veiem com es va muntar a la sala de Ca don Ventura.  
El dissabte 23 quatre alumnes van fer la presentació en l’acte d’inauguració de la mostra. 
El text que van llegir és el següent: UN VIATGE PEL MÓN A TRAVÉS DELS JOCS DE TAULER
Aquest és el nom de l’exposició que avui inaugurem però, us preguntareu... Per què, enguany, una exposició sobre jocs de tauler?
Al filòsof grec Plató (428-347 aC) se li atribueix la frase «Pots descobrir més d’una persona en una hora de joc que en un any de conversa». Si compartim aquesta idea... què millor que jugar per a conèixer-nos? Què millor que dialogar i compartir davant un tauler de joc!!!
Aquest ha estat el fil conductor de l’assignatura de Cultura i valors ètics que duem a terme a l’institut de Flix alhora que enguany, a educació física, també hem pogut aprendre moltíssims jocs del temps dels grecs i els romans, i els hem pogut posar en pràctica durant la nostra sortida a Empúries.
A través d’aquestes matèries, coneixent els jocs i posant-los en pràctica a les mateixes escales del fòrum d’Empúries ens hem adonat que:
• Des de sempre l’home ha jugat
• Molts jocs actuals tenen milers d’anys d’història
• A través del joc aprenem a relacionar-nos. Davant d’un joc de tauler, per exemple, hem de dialogar, consensuar i respectar les normes
• I també a través dels jocs hem conegut altres indrets jugant als mateixos jocs de fa centenars d’anys!
Com hem fet l’exposició? De l’exposició enguany ens en hem fet càrrec els alumnes de 1r d’ESO. Un grup ha ajudat a muntar-la, uns altres s’encarregaran d’explicar-la als nens i nenes de l’escola Enric Grau Fontserè, i a nosaltres ens ha tocat presentar-vos-la!!!!
Què hi trobem a l’exposició?
• És una col·lecció de jocs de tauler, privada, que ens ha deixat l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó.
• La mostra conté més de setanta jocs de tauler de més de trenta països del món i de tots els continents, tret d’Oceania.
• Cal destacar que TOTS els jocs que es mostren són originals -tret dels dos primers que veiem a l’entrada i que són còpies-.
Com està distribuïda? Com veieu, podem diferenciar 3 espais:
1. Jocs de tauler emmarcats i penjats a la paret
2. 4 vitrines que contenen molts jocs. En la mesura que s’ha pogut s’han distribuït per continents, per materials i per famílies de joc
3. Finalment disposem d’unes taules on poder posar en pràctica alguns d’aquests jocs.
Diguem a què i com jugues i et diré com ets!
Lògicament no podreu jugar a molts d’aquests jocs però us proposem que us fixeu en:
• Les temàtiques que tracten
• Els dissenys i les il·lustracions
• Els materials amb què estan fets:
o De les pedres, closques, pinyols, ossos, pals... a les fitxes i daus més sofisticats.
o Dels forats i ratlles gravades a la pedra o al terra a taulers de paper, plàstic, roba, cartró o elaborats amb ivori o fustes nobles.
o Dels taulers de joc improvisat al camp, al carrer als jocs de tauler comercialitzats
L’exposició, en definitiva, és una invitació a pensar en quina societat vivim i quina cultura tenim. Esperem que us agradi!
A banda l’alumnat de 1r d’ESO s’ha convertit en mestres de jocs de tauler. L’activitat ha consistit en explicar i ensenyar com es juga a diversos jocs de tauler als nens i nenes de primària de l’escola Enric Grau i Fontserè.
 
L’exposició es podrà veure fins al 30 d’abril.

1.- Explica i dibuixa el joc que vas ensenyar
2.- Fes una valoració de l'activitat (mínim 10 línies)

Data límit: 2 de maig de 2016 

dijous, 31 de març del 2016

Els alumnes de 1r de viatge a l'Escala i Figueres!



Els almnes de 1r d'ESO de l'institut Flix hem anat a Empúries per aprendre com vivien els homes i les dones d'aquesta ciutat a l'època romana, fa 2.000 anys. També hem conegut com era la neapolis grega i com es va formar la costa i els canvis que ha sofert al llarg d'aquests més de vint segles.


Amb els professors del Camp d'aprenentatge d'Empúries hem conegut la formació dunar, el moviment de les dunes, els sistemes per a controlar-les i evitar el seu desplaçament, diferents dipus de plantes, la geologia del terreny...
 
 
A més, hem pogut anar a la neapolis i part del castrum romà i hem après els sistemes defensius, amb la muralla ciclopea, la zona dels temples amb l'escultura d'Asclepi, l'antiga àgora, els carrers i la situació de les cases...
La part més divertida ha estat, sens dubte, poder passejar per les restes arqueològiques romanes i practicar tot tipus de jocs i diversions que feien els nens i les nenes de fa 2.000 anys. Per començar, al temple que hi ha al forum vam representar l'acte d'ofrena de les nines que les nenes de l'època, cap als 13 anys, feien a les sacerdotises simbolitzant que passaven a ser grans. Allà vam deixar, a les escales del temple, les nines que portàvem fetes de casa. 

Davall dels pòrtics del forum vam jugar a diferents jocs de tauler com el marro, pixo, cago, l'alquerc o el moli de nou. També vam fer una variant del muinda o gallineta cega però jugat a terra.

El forum es va convertir en una plaça de jocs: saltar a corda en grups, individual i per parelles, fer anar el cèrcol, saltar a viola o potro, la muinda, diversos jocs amb nous com ara seriae, deltae, castells, la ratlleta... i jocs ja practicats pels grecs com l'ephedrismos.

En un altre indret del castrum, l'ocupat pels carrers principals -cardo i decumanus- vam jugar als espais on s'alçaven les tavernae. Vam fer el joc de la morra i vam jugar a arrencar cebes.


I també vam fer un divertit joc consistent en tirar l'aigua de les "copes" contra un plat amb l'objectiu de fer-lo caure.
Tot seguit vam practicar la punteria amb les fones!
El crèdit el vam acabar a Figueres on vam visitar el museu Dali i el museu de joguines de Catalunya.
 

dimecres, 30 de març del 2016

14.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?



Museu del Louvre (150 aC)

 
Dins del projecte compartit amb el CdA Empúries, els companys de l’Escala ens animem a seguir treballant en la coneixença dels jocs d’època grega i romana, i ens proposen que cerquem com es jugava al kottabos.
Aquest és el correu que ens han enviat:

Bon dia noies i nois de l'Institut de Flix!
Com van els preparatius de l'estada i els jocs?
Us estan agradant els contes d'en Màrius? Us feu una idea de com vivien fa dos mil anys? Pel que fa als jocs que els nens i les nenes jugaven fa vint segles, amb la tasca de recerca que esteu fent, segur que ja deveu tenir un bon coneixement!
Moltes felicitats per tota la feina que esteu fent a l'entorn del món del joc tradicional i especialment per la tasca de conservació i transmissió d'aquest gran patrimoni universal.
Empúries és el marc ideal per poder-hi practicar alguns quants dels que heu estat investigant. Només cal posar-nos-hi en situació, perquè l'escenari ja el tenim!
Seguiu cercant i gaudint dels jocs per no oblidar mai la part lúdica de l'ésser humà!
Aquí teniu un dibuix d'un antic joc grec. Sabeu quin és?
 
 

diumenge, 6 de març del 2016

13.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)
 
ELS JOCS DELS ADULTS. JOCS DE TAULELL
El joc d’Ur és el joc de taula més antic que coneixem i pren el nom de la ciutat mesopotàmica on es va trobar. No es coneix exactament el seu funcionament però tot fa pensar que es tracta d’una mena de joc de persecució o recorregut.
 
El senet és el següent joc més antic i té els seus orígens a l’Egipte dels faraons. D’aquest se n’han trobat moltes representacions a l’interior de les cambres funeràries així com nombrosos taulells i fitxes. Sembla ser que també es tractava d’un joc de persecució.
Ara fa 2.000 anys els romans també practicaven diversos jocs de taula dels quals en tenim notícia a través dels textos dels autors clàssics així com per les restes arqueològiques descobertes i, en particular, pels nombrosos taulells de jocs gravats en lloses i marbres que trobem escampats arreu de les regions on va arribar l’imperi romà.
 
Cardo o via principal de la població d'Efeso (Turquia) on trobem molts jocs gravats a les lloses.
 
 Via principal enllosada d'Itàlica (Sevilla), amb jocs gravats.
 
A Mulva (Sevilla) es va localitzar una mena de llosa on hi ha gravat, per un costat, un tres en ratlla. Aquest dos tipus de taulells de joc els trobem gravats, en gran quantitat, en diferents espais, edificacions i serveis de la majoria de grans jaciments arqueològics. Un lloc molt usual on se’n poden veure és als fòrums, als esglaons que donen accés als temples, als seients dels teatres i amfiteatres... o alquerc i per l’altre un molí de nou

Duplum molendinum (molí de nou i 3 en ratlla o alquerc).
Jaciment de Mulva. Peça exposada al museu de Sevilla

Tots coneixem el joc del tres en ratlla. Els romans hi jugaven en taulells quadrats però també circulars, com els que veiem a les imatges.
 
Tres en ratlla circular a Efesso

Tres en ratlla circular a Efesso
 
Tres en ratlla circular a Itàlica (Sevilla)
 
Tres en ratlla circular a Itàlica (Sevilla)
 
1.- Quan vagis a Empúries esbrina si s'han trobat jocs de tauler d'aquest tipus.

2.- Consulta aquest enllaç i dissenya el teu molí de nou o l'alquerc -o ambdós-.
 
 Joc de les cinc linies. Efeso.
 
 Detall del joc de les cinc linies. Efeso.
 
3.- Com et sembla que es jugava a aquest joc? Inventa una manera de jugar-hi.
 
4.- A la plaça del fòrum, a Empúries, intenta imaginar l'ambient que hi hauria i amb un company, i utilitzant materaisl de l'entorn improviseu un taulell de tres en ratlla, alquerc o molí de nou. Feu una fotografia on s'aprecïi que esteu al fòrum i adjunteu-la al treball. 
 

Duocedim scripta, complicat joc de tauler. Efeso (Turquia)

Duocedim scripta, complicat joc de tauler. Efeso (Turquia)

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

12.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?


Museu del Louvre (150 aC)
 
Els romans a banda de bons constructors i urbanistes els agradava la decoració, en particular destaquen els mosaics fets amb petites tessel·les.

Museu del Bardo, de Tuníssia
1.- Què et sembla que representa aquest mosaic?

 Circ de la ciutat greco-romana de Jerasch -Gerasa- a Jordània
 
 Circ de la ciutat greco-romana de Jerasch -Gerasa- a Jordània
 
Mira aquest vídeo i veuràs una recreació de com eren els circs romans. 

2.- Com es deia el lloc on es feia aquest tipus de competicinos?
3.- Hi ha algun poble de la Ribera d'Ebre on encara es facin competicions d'aquest tipus? Quins? 
4.- A continuació tenim un altre exemple de decoració amb mosaics. Què et sembla que és?

 
 Museu del Bardo, de Tuníssia

 Mosaic d'una casa d'Itàlica, a Santiponce (Sevilla) 

Aquest mosaic representa una ciutat emmurallada amb torres, possiblement la capital del regne de Minos, donat que a l’interior del laberint hi hauria hagut representat l’heroi atenenc Teseo, que va guanyar al Minotaure. Aquest mateix tema el trobem en altres paviments d’Itàlica com ara la Casa del Planetari.
 
5.- Fes el teu propi joc de laberint i al dibuix central posa-hi una joguina de les dels nens i nenes romans.

Dibuix del laberint del Museu del Bardo, de Tuníssia 

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

11.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)
Molts dels jocs romans d’adults estaven relacionats amb l’aposta i tenien lloc a les tavernes. En aquests locals es jugava als daus, a caput ut navis (cara o barco), a la morra...

1.- En què consistia el joc de caput ut navis? Perquè rebia aquest nom?
Museu del joguet, Figueres
Museu del Bardo, Tuníssia (s. II dC)
2.- Sabies que la morra és un joc ja practicat a l'època romana que encara avui es juga en diferents poblacions del Montsià? Entra en aquest enllaç i aprendràs a jugar a la morra. Explica les normes d'aquest joc.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.   

10.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)
JOCS PER ADULTS. L'AMFITEATRE
Fora del recinte de la ciutat romana d’Empúries es va construir, a finals del s. I dC, un amfiteatre que tindria una capacitat per a uns 3.000 espectadors. Actualment de l’amfiteatre sols es visualitza la forma ja que es va construir amb materials de baixa qualitat i les grades, de fusta, han desaparegut.
Amfiteatre d'Empúries
Els amfiteatres eren edificis ovalats on s'oferien espectacles violents. En general hi podríem distingir:

  • la pista o arena on es feien els espectacles i estava cobert de sorra
  • el soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena
  • la graderia o cavea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges
Amfiteatre d'El Jem, a Tuníssia
  
1.- Entra a aquest enllaç i després de llegir el text que fa referència als amfiteatres, contesta:
  • Quin és l'origen dels gladiadors?
  • Perquè es feien aquestes lluites?
  • Quan s'inicien les lluites de gladiadors a Roma?
  • Quants tipus de gladiadors hi havia? Digues el nom i explica l'armament i proteccions que portaven dos d'ells.
  • Què s'hi feia dins d'un amfiteatre? Quin tipus d'enfrontaments i exhibicions s'hi realitzaven?
  • Quins animals hi prenien part?
  • Hi participaven també els emperadors en les lluites?
  • A banda del d'Empúries, quins altres amfiteatres coneixes de la península?

Mosaic del museu de Bardo, a Tunissia

 Mosaic del museu de Bardo, a Tunissia
 
 Mosaic del museu de Bardo, a Tunissia
 
2.- Quan vagis a Empúries fes una fotografia a l'amfiteatre i adjunta-la a aquest treball.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

9.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

 Museu del Louvre (150 aC)
 
Els habitants que poblaven Catalunya fa més de 2.500 anys dominaven una tècnica de caça i defensa molt important per a la seva supervivència i protecció, era la fona. A la Ribera d’Ebre eren coneguts els ilercavons per ser ben destres amb aquesta arma, havent estat enrolats en els exèrcits romans per les seves qualitats tant en llançament com en punteria.
Les fones han arribat avui en dia i encara són emprades en alguns països, en particular pels pastors, per a controlar els ramats i per foragitar bestioles salvatgines.
Nosaltres aprendrem a construir la nostra fona i a fer-la servir. Per això necessitem 15 metres de cordill i tisores.
Podeu trobar més informació de com construir-les en aquest enllaç.
 
 
Un cop fetes, nosaltres hem fet tres jocs amb les fones. Hem jugat a veure qui llançava més lluny una pilota de tennis, hem fet punteria i, per fi, hem comprovat el difícil que resulta fer punteria a un cos en moviment!
 

En aquest enllaç podràs trobar més informació sobre els foners balears.
 
Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

8.- A què jugaven els nens i les nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)
Els romans coneixien la pilota i en feien de diverses maneres (inflant bufetes d’animals, de cuir, de roba i omplint-les amb plomes...). Els nens i les nenes d'Empúries possiblement també jugaven amb pilotes. Com se les deurien fer? Us proposo que us construïu vosaltres mateixos la vostra pilota.


1.- A què et sembla que juguen aquests personatges? Descriu el joc.
 
Museu Nazionale Romano, Roma (s. II dC)

 
 
2.- Busca informació sobre el joc anomenat haspastum. A quin joc actual s'assembla? Adjunta alguna fotografia o dibuix representatiu del joc.
 
3.- Tot i que no l'hem trobat documentat a l'època romana, és molt possible que jocs tradicionals com els de les 7 pedres ja es practiquessin fa centenars d'anys, ja que sols necessiten elements de l'entorn natural com pedres, pinyes.... Explica el joc de les 7 pedres. 
 
 
 
4.- El joc que es representa en aquest fresc de Pompeia nosaltres el coneixem com El pastor i l'ovella, o Tronxo maronxo. Sabries explicar-lo?
Museu Arqueològic Nacional, Nàpols (I s. dC)





Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.