Jocs de l'antiga Grècia (2)

JOCS DE TAULA

Els grecs també eren grans aficionats als jocs de tauler. A les escales d'accés a nombrosos temples o als seients de pedra dels teatres no és difícil trobar gravats jocs de tauler. Les ceràmiques gregues ens porten molta informació dels gustos i les formes de vida dels grecs. Els jocs hi són sovint representants, i entre aquestes solen destacar dos personatges mitol·lògics, Ajax i Aquil·les, jugant en un joc de tauler.

 

   Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 540 - 520 aC. Museus Vaticans

 

 Vas ceràmic. 500 aC. Museu del Louvre

 

Gerra de vi grega. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 520 aC. Metropolitan Museum

 

Vas ceràmic. Aquil·les i Ajax jugant a un joc de tauler, 500 aC. Museu Real de Brusel·les.

 

1.- Busca informació sobre Ajax i Aquil·les i explica breument qui eren.

Jocs de l'antiga Grècia (1)

DE PRÀCTIQUES D'ORACLES A JOCS INFANTILS
Els santuaris eren llocs on es practicaven diferents ritus, entre aquests, els oracles tenien cura d'endevinar el futur. Per a les seves pràctiques feien servir diversos objectes com ara els astragals (ossets) i també les barallugues. 

Astragals època hel·lenística. Alguns porten un forat per a poder-los dur lligats. Museu del Louvre 

Oracle llençant els ossets, procedent de Béotie, 500 a 475 aC. Museu del Louvre

 

Jugant a pidos o ossets. S. III aC. British Museum

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. Metropolitan museum

 

Jugant o fent l'oracle? Finals s.V aC. British museu

Representació d'un sac d'ossets de pedra. S. V aC
 

 Baralluga d'un vas grec.

 

Baralluga d'època clàssica, 650-600 aC. Museu del Louvre

 

Baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

 

 Io-io, dau i baralluga d'època hel·lenística. Museu del Louvre

1.- Ves preparant el teu joc d'ossets per a fer d'oracle o bé per a jugar. Cal que vagis a la teva carnisseria i demanis 4 ossets de la poteta del corder. Els poses a bullir en aigua i lleixiu vàries hores. Un cop trets neteja'ls bé.

2.- Demana als teus avis o àvies quins jocs practicaven amb els ossets. Si pots, enregistra les imatges dels seus jocs.

 

Miniatura de forn, s. V aC. Museu del Louvre

 

Evidentment els nens i nenes de Grècia tenien joguines, però a vegades es fa difícil saber quins objectes eren realment joguines i quines eren ofrenes a les divinitats. 

Jocs de l'antic Egipte (5)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

El joc dels “58 forats” sembla ser que es va inventar durant el Mitjà Imperi (cap al 2000 aC). És un altre dels jocs més representatius de l'antic Egipte i es troba durant un espai de temps molt llarg, tant en tombes de faraons com en tombes més senzilles, la qual cosa demostra la seva àmplia pràctica. Es va difondre molt a l’Orinet Mitjà. 

Joc dels 58 forats, d'ivori, trobat a Tebes (1800 a 1700 aC) Metropolintan museum

 

 Joc de tauler de 58 forats amb forma d’hipopòtam (664-332 aC)

El joc consta de dos circuits paral·lels de 29 forats cadascun en els quals cada jugador fa avançar les fitxes  (sovint amb cap de gos), segons el què surti en uns ossets. Els forats 10 i 20 suposaven retornar a l’inici, mentre que els forats 15 i 25 donaven opció a tornar a tirar.

 Joc 58 forats (700 a 550 aC) trobat a Ur. British Museum

Joc dels 58 forats actual, comercialitzat

Jocs de l'antic Egipte (4)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

El joc de tauler més important dels egipcis era, sens dubte, el senet. 

   Nefertari jugant al senet (1270 a 1213 aC). Metropolitan museum

Es troba representant en multitud de pintures i papirus, i esdevé un dels primers jocs de tauler de la història del qual, quasi bé, en coneixem la manera de jugar.

   Papirus amb el joc de senet (XIX i XVIII dinastica). British museum

En aquestes representacions es mostra el difun que està jugant contra un adversari invisible. Les fitxes venen a mostrar les dificultats d'aquesta vida i el bon joc per arribar a l'altre món.

   Joc de senet (1300 aC). Museu del Louvre

  Joc de senet trobat a Thebes (1390 a 1350 aC). Brooklin museum

 

  Joc de senet. Museu del Louvre

 

   Fitxes de joc de senet. Museu del Louvre

 

 

Si  voleu saber més sobre el joc del senet i fer-vos el vostre joc podeu entrar en aquest enllaç.

Jocs de l'antic Egipte (3)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

A l’antic Egipte, entre el 4t i el 3r mil·leni aC, els egipcis jugaven al joc de la Serp. Aquesta taula representava una serp enroscada damunt ella mateixa, amb el cos dividit en cases amb creus o en relleu. 

Taulell de mehen o joc de la serp (3100 a 2700 aC) British museum

En nombre variable depenent dels taulers de joc trobats.  El joc, del qual es desconeix exactament com es jugava, anava acompanyat de petites boles i de peons en forma de lleons.

Taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 

Se suposa que els lleons, que es col·locaven damunt de diferents caselles, deurien “menjar-se” les boles de l’adversari o dels jugadors.

 Lleons del taulell de mehen o de la serp trobat a Abydos (2750 aC) Museu del Louvre 

Peons en forma de lleó per al joc de la Serp. (Primera dinastia, cap el 3100-2900 aC). Són fets d’ivori d’elefant.
Podeu trobar més informació sobre aquest joc en aquest enllaç.

Jocs de l'antic Egipte (2)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

La civilització egípcia va néixer i créixer a redòs del riu Nil. Les seves crescudes, des de juny a setembre, deixaven les vores plenes de llims, eren les terres negres que permetien la producció i el conreu de molts cereals.  

El riu era també font de riquesa tant per la pesca que es produïa com per les aus i animals que vivien a la seva vora. Els egpcis van desenvolupar una gran pràctica en la cacera de tota mena d'animals. 

 Cacera al panta, al voltant del 1500 aC

 

Realitzaven, també, nombroses activitats esportives. Diversos relleus i pintures de tombes en donen testimoni.
 

 

  Exemples de pintures d'exercicis de força i lluita dins d'una tomba

 

  Relleus de lluita gravats en una pared d'un temple

Jocs de l'antic Egipte (1)

 Pintura de la tomba de Beni Hassan

 

Egipte és per a la cultura occidental un referent ja que va ser una de les primeres grans civiltzacions fluvials, ara fa uns 5.000 anys, amb el Nil que desembocava a la Mediterrània i que, més aviat o més tard, va influir en els pobles que tocaven aquesta mar. Els jocs en són un bon exemple:

 



 Pidos, tabes, astràgals... per a practicar nombrosos jocs

 Barca per al transport de productes pel Nil

 

Maqueta del magatzem de cereals

L
es barques, les maquetes, totes les figures articulades o no que es depositaven dins les grans tombes, no eren necessàriament joguines, sinó que hem de pensar que eren objectes que complien una funció: representar allò proper d'aquest món que, el difunt, en l'altre món necessitaria.

Tanmateix, també trobem objectes que són realment joguines i que han arribat fins als nostres dies, com aquesta rebelluga trobada a la tomba de Tutankamon.
Podreu trobar moltes més imatges de jocs i joguines de l'antic Egipte en aquest enllaç.

El joc Reial d'Ur

És possible conèixer una cultura, una civilització a través dels seus jocs?

A partir d’aquesta entrada anirem donant resposta a aquesta pregunta, i anirem coneixent diferents jocs que es van inventar fa milers d’anys, que foren practicats per la gent de totes les classes socials i que, molts d’ells van ser els precursors de molts dels nostres jocs. I és que el joc és tant antic com l’home!

 

Segons Oriol Comas i Coma al seu llibre El món en jocs (Ed. La Magrana, Barcelona, 2005), el primer joc anomenat Reial d’Ur fou descobert per Sir Leonard Woolley el 1926, al jaciment arqueològic de la ciutat sumèria d’Ur –d’aquí el seu nom-.

Dels quatre taulers que es van trobar el millor data de 2650 aC i està fet amb materials com el nacre, el lapislàtzuli i la pedra calcària vermella. Es pot admirar al Museu Britànic en un estat perfecte de conservació.

 

El que no es van conservar són les regles del joc, encara que una taula d’argila trobada anys després i escrita amb caràcters cuneïformes ha donat, als investigadors, informació suficient per a recrear-ne les regles.

Segons Irving Finkel, conservador del Museu Britànic, el joc d’Ur és un joc de tauler de recorregut:

·         El tauler té vint caselles, disposades en dos blocs, un de dotze i un altre de sis caselles, unides per un pont de dues caselles.

·         Totes les caselles estan bellament decorades.  

·         Com a curiositat remarcar que cada joc anava acompanyat de 3 daus, piramidals, els quals tenien 2 dels quatre vèrtex pintats.

Amb aquesta informació us proposo que feu d’arqueòlegs lúdics i que inventeu una manera de jugar. Si us plau, us agrairé que no consulteu internet donat que estem davant d’un joc, el més antic que coneixem de la humanitat i del qual desconeixem exactament com es jugava, per tant, podeu ser creatius i inventar-vos unes bones regles del joc!!!

I també us animo a que ues feu el vostre propi tauler de joc amb les peces corresponents!!! -Aquest treball s'ha de fer en parelles-.

Recreació d'un joc en 3D fet per Dominic Noble

Els taulers de jocs creats pels alumnes de 1r d'ESO han estat impressionants. N'hi ha fets de tots els materials possibles: fang, cartró, paper, metacrilat, fusta, plàstic... així com les fitxes i daus, tots ells molt originals.
 

Aprenem a fer fones

Els habitants que poblaven Catalunya fa més de 2.500 anys dominaven una tècnica de caça i defensa molt important per a la seva supervivència i protecció, era la fona. A la Ribera d’Ebre eren coneguts els ilercavons per ser ben destres amb aquesta arma, havent estat enrolats en els exèrcits romans per les seves qualitats tant en llançament com en punteria.

Les fones han arribat avui en dia i encara són emprades en alguns països, en particular pels pastors, per a controlar els ramats i per foragitar bestioles salvatgines. Nosaltres aprendrem a construir la nostra fona i a fer-la servir. Per això necessitem 15 metres de cordill i tisores.

 

 

Podeu trobar més informació de com construir-les en aquest enllaç.

 

Data límit: 9/02/2015