6.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

1.- Saps en què consisteix el joc romà anomenat muinda? Clica damunt aquest enllaç i trobaràs la solució.

• Digues el nom amb el qual tu el coneixes
• Cerca la imatge del quadre de Goya que el representa i adjunta-la al treball

2.- A què juguen els personatges que apareixen en aquest relleu?

Museu Nacional Romà (s. III dC)

 

 

3.- Aquest relleu pertany a un sarcòfag d'un nen romà. Perquè et sembla que li van fer aquesta decoració?

4.- Amb quins materials et sembla que es podien fer els nens i nenes aquesta joguina?

5.- I a què et sembla que juguen aquests angelets representats en un fresc d'Herculano del s. I dC?

Data límit: 7/03/2012

7.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

Era temps de còdols, de pinyols de préssecs i d'albercocs, de fesols secs i nous...

Els nens i les nenes d'Empúries segur que jugaven com els seus contemporanis de Roma, amb molts jocs on utilitzaven com a moneda d'aposta les nous. Aquest fruit era utilitzat per a dur a terme molt jocs, tant és així que en molts relleus i gravats, en particular de sarcòfags de nens, hi trobem relleus on es representen aquests jocs.

1.- Esbrina a quins jocs juguen els personatges que apareixen en aquests relleus.

Museu Nacional Romà

Museu Vaticà (III dC)del Louvre (150 aC)

Museu del Louvre (150 aC)

Data límit: 7/03/2012

5.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

 

Museu del Louvre (150 aC)

A l'Antiga Grècia i en època romana un dels jocs més habituals era el que es feia amb els talus –tabes o pídols-.

 Museu de Pergamo

1.- Pregunta als avis/àvies o als pares quins jocs feien amb aquestes ossets i explica'ls.

Museu Arqueològic Nacional de Napols (s. II-I aC)

2.- Fixa't amb aquests talus, perquè et sembla que hi ha gravades inicials i alguns estan foradats?

3.- Fes-te el teu joc de talus (a la imatge et dono exemples d'objectes que et poden servir per a fer-te el teu joc).

Aquí teniu alguns jocs de tabes fets amb materials diversos pels nostres alumnes:

Aquí teniu alguns dels jocs que han fet els alumnes amb les tabes:

4.- Explica almenys dos jocs o habilitats que facis amb el turbo –baldufa-.

Museu Arqueològic de Saintes

Aquí teniu algunes habilitats que fan els nois i noies amb la rebelluga:

4.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

 

Museu del Louvre (150 aC)

Jocs infantils i entreteniments dels nens i les nenes (2)

Una de les joguines tradicionals més apreciada per les nenes, en totes les cultures, ha estat la nina. Aquí en tens alguns exemples.

Reproduccions de nines articulades del s. IV procedents d'Empúries.

Originals al Museu d'Arqueologia de Catalunya

1.- Busca informació sobre la nina d’ivori de Tarraco. Adjunta una fotografia.

2.- Llegeix atentament l’article Troben una joguina del s.IV a Empúries, i contesta:

• Quina joguina es va trobar?
• De qui era la joguina?
• Perquè és importànt aquesta troballa?
• On es va fer la troballa? En quin lloc estava?
• A banda d'aquesta joguina, quins altres objectes es van trobar?
• Compara aquesta notícia amb la informació que has cercat sobre la nina d'ivori de Tarraco.

Les noies romanes tenien la tradició d'oferir a les divinitats les seves nines la vespra del seu matrimoni. Simbòlicament significava que s'havia acabat el temps dels jocs i s'entrava en una altra etapa de la vida. 

3.- A partir dels exemples d'aquestes nines romanes, construeix la teva nina! Pensa en fer-la amb les característiques que tenien aleshores, estilitzades i mínimament articulades. Pots utilitzar fusta, canya, fang, plastilina... Durant l'estada a Empúries reviurem com podria ser una ofrena d'aquestes nines!

Museu d'Arqueologia de Catalunya

Data límit: 28/02/2012

Aquí teniu algunes de les nines que hem construït:

3.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC) 

La presència romana a Empúries s’inicia...

l'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, quan un exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat, creada a principis del segle I aC.

http://www.mac.cat/cat/Seus/Empuries/Presentacio

Per tant hem de diferenciar entre:

·els jocs infantils i entreteniments dels nens i les nenes que van viure a Empúries entre el segle I aC fins a mitjans del III dC

·els jocs o diversions típiques dels adults

oen particular els dels soldats romans

oels de la població en general a través dels espectacles a l’amfiteatre

Jocs infantils i entreteniments dels nens i les nenes (1)

Per les restes arqueològiques, els gravats, les pintures, els mosaics, els textos de clàssics com Ovidi, Cató, Marcial o Oraci entre d’altres, sabem força jocs que practicaven els nens i les nenes a l’antiga Grècia i Roma. A Empúries hem de creure que es jugava als mateixos jocs o molt semblants, amb modificacions adaptats a la zona.

1.- Identifica les joguines que es representen en les imatges següents. 
2.- Digues el nom amb el qual les coneixes i aconsegueix una fotografia de la joguina a l'actualitat.

Museu della Civiltà Romana

Reproducció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Römisch-Germanisches Museum, Colonia

 Peces procedents del Tossal de Moro, de Gandesa. S. IV AC. Museu Arquològic de Barcelona

Staatliche Museum, Berlin

Museu del Joguet de Figueres

Data límit: 28/02/2012

Hem après a fer io-ios amb botons!

Sabem que els nens romans no se'ls feien d'aquesta manera, però a partir del què anem aprenent amb els jocs de fa 2000 anys, anem coneixent també quines joguines es feien els nostres avis i àvies:

Agafem dos botons, fil i una agulla de cusi. Posem el fil dins l'ull de la agulla, després anem passant l'agulla pels forats dels botons unes quantes vegades. Tot seguit passem l'agulla sols per un forat d'un botó i fem un nus i deixem el fil entre els dos botons i llavors ja tenim el io-io fet.

Fatima Ghaddari 

Hem après a fer io-ios amb botons!

A la classe, el professor ens ha ensenyat a fer io-ios amb botons, com feien els nostres avis i àvies.

Hem agafat dos botons el més gran possibles i els hem ajuntat amb les mans per una banda. Hem posat fil a l’agulla i hem començat a cosir. Quan veiem que ja ho hem passat prou cops, tallem el fil i l’enrotllem pel fil de dins i fem un nus petit. Tot seguit quan ja hi hagi casi 1m de fil, fem un nus, per on al mig passi el nostre dit.

Judith Estivill

S’agafen dos botons de la mateixa mida, després, amb un fil i una agulla i es passa el fil pels forats dels botons. Quan estan ben passats es fa un nus i fas passar el fil llarg pel mig. Quan està passat el fil s’enrosca el io-io i ja es pot jugar!

Tamara Bladé i Maria Franquet

2.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

El fet de jugar va estretament lligat al desenvolupament de la humanitat. Tots els éssers humans hem jugat, i aquest és potser un dels trets que més ens identifica i que compartim totes les societats i cultures del món. El joc, per tant, forma part de la cultura.

Ara bé, d’on venen els jocs? Avui difícilment podem afirmar que un joc és exclusiu d’un indret o d’un altre ja que els jocs que coneixem com a populars o tradicionals són, certament, diversions o formes jugades que es remunten en el temps i que, si s’han mantingut, ha estat perquè a la societat o a un col·lectiu li ha interessat de mantenir-los o perquè s’han anat adaptant als nous temps, als avenços tecnològics i als nous materials.

Com podem saber quins jocs tenen un origen antic? L’arqueologia ha permès treure a la llum gran quantitat d’objectes i elements de joc que ja des de l’època de l’antiga Mesopotàmia il·lustren el món lúdic. Les troballes a les tombes d’Egipte han estat una important font d’informació, així com l’atenta mirada als dibuixos que decoraven les peces de ceràmica de l’Antiga Grècia i de l’Imperi Romà –infinitat de vasos, copes, àmfores, gerres... mostren personatges jugant amb rebellugues, tabes, saltant a corda, gronxant-se...

D’època romana s’han conservat, també, interessantíssims pintures i mosaics que a voltes, com a vinyetes d’un còmic, aporten infinitat de petits detalls en relació a la cultura lúdica d’un poble. Un bon exemple és l’escena de taverna recuperada a Pompeia on uns personatges juguen a daus (s. I dC) o la diversitat de mosaics que es conserven al museu Nacional del Bardo, a Tuníssia, amb escenes similars de jugadors, boxejadors, espectacles a l’amfiteatre...

1.- Què entens per jocs populars i tradicionals?
2.- Digues 8 jocs populars i/o tradicionals que hagis jugat alguna vegada.
3.- D'on vénen la majoria dels jocs populars i tradicionals?
4.- Si fossis arqueòleg on podries trobar referències a jocs?

Data límit: 28/02/2012

1.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Museu del Louvre (150 aC)

Per a preparar l’estada al Camp d’aprenentatge d’Empúries des de l’àrea d’educació física de l'institut de Flix ens endinsarem a conèixer quins eren els jocs i les diversions dels nens i nenes que van viure a Empúries a l’època romana, i també coneixerem alguns jocs dels joves i adults que han arribat als notres dies.

En aquest bloc trobaràs 12 entrades que porten el nom de A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?. Cal que llegeixis bé el text que acompanya cada entrada al bloc, i vagis elaborant reflexivament el teu dossier de jocs dels romans  –pots fer el treball en parella-.

Si vols treballar des del bloc del Camp d'aprenentatge d'Empúries clica http://iflix-cdae.blogspot.com/

BibliografiaSi t’interessa més el tema pots ampliar-lo amb aquest llistat bibliogràfic

• COMAS , Oriol, El món en jocs. RBA Libros, S.A. 2005.
• DE SIENA, Stefano. Il gioco e i giocattoli nel mondo classico. Aspeti ludici della sfera privata. Mucchi Editore. Modena, 2009.
• FITTÀ, Marco. Giochi e giocattoli nell'antichità. Leonardo Arte s.r.l. Milano. Elemond Editori Associati. Venezia 1997.
• GRAVIER, Delphine. Jeux de plateau. 50 jeux du monde entier. Etitions Mango. 2004.
• GRUNFELD, Frederic. Juegos de todo el mundo. UNICEF. Editorial Edilan, Madrid. (1978)
• MANSON, Michel. Jouets de toujours de l’Antiquité à la Révolution. Librairie Arthème Fayard, 2001.
• PRINA RICOTTI, Eugenia Salza. Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi. Edizioni Quasar di Severino Tognon s.r.l. Roma 1995.
• AAVV Da Roma per gioco. Giochi e giocattoli nell'antica Roma. Museo di antichità collezioni archeologiche. Electa, Milano 2000.
• AAVV. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco, Edita Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Tarragona, maig 2005.

Coreografies!

Les properes sessions les dedicarem a preparar una coreografia. Aneu pensant els passos i les figures que fareu en grup!
La música escollida per la classe de 1r A va ser:

• Cançó: Only Girl (In The World)
• Cantant: Rihanna

http://www.youtube.com/watch?v=pa14VNsdSYM

La música escollida per la classe de 1r B és la següent:

• Cançó: ''Rain Over Me''
• Cantants: Pitbull ft. Marc Anthony

http://www.youtube.com/watch?v=SmM0653YvXU&ob=av2e

Caminada a la Punta de l'Home

 

La pujada a la Punta de l’Home és una excursió organitzada pel centre Excursionista de Flix que es fa cada any des de fa uns 20 anys. Les primeres vegades es feia el 31 de desembre, però ha anat variant i darrerament es fa un dels primers dies de gener.

La Punta de l’Home és la muntanya més alta de la Serra de la Fatarella amb 552 metres d’alçada i al cim hi ha un vèrtex geodèsic (pilar que serveix de referència per fer mesures de la terra). La Punta de l’Home es troba entre Riba-roja d’Ebre, Flix i la Fatarella.

L’hora de sortida més habitual és a les 8.30 del matí, el punt de sortida és la Plaça de l’Església i l’excursió acostuma a durar unes 5h. Cada any es sol agafar una ruta diferent de pujada però de baixada sempre és la mateixa. Pel camí es fan petites parades per veure aigua i per agrupar a la gent i al cim es fa una aturada per a esmorzar. Aquests dos últims anys ha hagut rècord d’assistència amb més de 80 persones a cada una. Al llarg d’aquests anys hi han anat persones de totes les edats dels 8 als 70 anys o més. Per fer aquesta excursió s’ha de tenir una mica de preparació ja que és una mica dura, sobretot l’últim tram.

Enric Blas Rosich

Imatges de la Via verda

Aquestes imatges de la sortida del dimarts 11 d'octubre us poden servir per a fer les presentacions en power point. Recordeu que a banda de les activitats individuals, s'ha de fer una presentació pel dimarts 18 d'octubre en grups de màxim 4 membres. A la presentació s'ha de comentar el trajecte realitzat, elements destacats del paisatge, opinió i valoració de la sortida, anècdotes...

OPINIONS SOBRE LA SORTIDA:

Es una bona sortida, però si agafes un dia de molta calor ho passes molt malament. Els túnels més llargs no tenien il·luminació i per molt que portessis llum podies caure perquè eren bastant llargs i tenien corbes. El paisatge és bonic i fàcil de fer. És una bona excursió per fer en grup.

Ariadna Julian Martos

Ha sigut molt divertida, m’hauria encantat haver-me pogut banyar a la Fontcalda però hi havia un munt d’animals diferents. Tots hauríem d’anar amb més de compte dins els túnels.

Enric Blas Rosich

El que m’ha agradat ha estat poder gaudir de la naturalesa i banyar-nos a la Fontcalda. El que no m’ha agradat ha estat la qualitat de les bicicletes. I el que canviaria no seria res va ser un dia perfecte.

Núria Estivill Manyà

M’ha agradat molt la parada a la Fontcalda perquè ens hem banyat, en canvi, no m’han agradat els accidents als túnels perquè els meus companys s’han fet mal. A mi m’hagués agradat entrar a peu en alguns túnels abandonats que vaig veure.
Jordi Llop Guillen

Aquesta sortida em va agradar molt, perquè m’agrada anar en bicicleta i fer esport a l’aire lliure, contemplar els paisatges, les muntanyes verdes del voltant, gaudir de la natura. Va ser una experiència molt bonica, perquè vam poder passar tot un dia d’excursió amb tots els companys de la meva classe i de l’altra també, va ser una oportunitat per a conèixer-nos tots una mica més.

El que canviaria és que després de dinar ens van deixar molt poc temps per a banyar-nos, encara que ens vam divertir igual. També canviaria que després de dinar i de banyar-nos, aquella gran pujada no em va agradar i m’agradaria que hagués sigut una baixada. Encara que canviaria petites coses, va ser una primera excursió inoblidable i apassionant, m’agradaria repetir-la un altre cop.
Carlota Aran Terré

Aquesta sortida m’ha agradat molt, és una ruta molt còmoda i s’hi pot anar tranquil. Em va agradar perquè és una excursió que la pots fer amb amics o familiars i és força entretinguda, ja que al llarg del camí gaudeixes d’un paisatge molt sa, d’unes vistes molt boniques i a mesura que passàvem els pobles anàvem veient les diferents estacions on parava antigament el tren.

El que canviaria és la il·luminació dels túnels, ja que en aquells trams va ser quant quasi tothom va tenir algun ensurt i inclús alguna caiguda.
Però tot i això estic disposada a repetir-la les vegades que faci falta.
Marina Castellví Soriano

La sortida va ser molt divertida i ens ho vam passar molt bé, el que més em va agradar va ser estar amb tots els meus amics banyant-nos a la Fontcalda. Si i tornés a anar probablement hem portaria uns pantalons de recanvi i portaria més llanternes perquè als túnels llargs sense il·luminar no es veia res!  
Tamara Bladé Fortuño

Aquesta sortida m’ha semblat molt bé que l’haguem fet, perquè ens ho hem passat bé i hem vist paisatges molt bonics.

El que m’ha agradat més han estat dues coses, poder-me banyar a la Fontcalda amb els meus companys i l’altra ha estat anar en bici i veure paisatges i riuets que mai havia vist; un exemple, les muntanyes que envolten la Fontcalda.
El que no m’ha agradat gaire ha estat que hi haguessin alguns nois/es que avancessin als túnels, perquè no se’ls veia i en la majoria de casos el company a que avançaven queia i es feia mal, però per sort a mi no em va passar.
Judit Estivill Estivill

A mi me va agradar molt anar en bici, i he vist que els paisatges són molt bonics però que hi havia moltes plantes mortes o seques.

També cansa molt fer 33 kilòmetres en bici però que canviïn los seients de les bicis que són molt incomodes!
Però en realitat m’ha encantat. Ha estat molt xulo haver anat a la Fontcalda. M’ho he passat a tope de bé amb la Iroma i tots els altres junts. Una altra cosa que he trobat malament és que hi havia barres de ferro a la meitat del camí i per culpa de les barres del final vaig xocar amb una de elles.

Laura Harguindey Pérez

A mi m’ha agrada’t molt fer la Via Verda de Horta fins a Xerta perquè és una altra manera de passar-se bé fent exercici i anant amb els companys. Jo em pensava que em cansaria més perquè trenta-dos kilòmetres semblen molt però no em vaig cansar. Una de les coses que més em van agradar va ser banyar-me a la Fontcalda. L’aigua estava molt gelada. Va ser molt divertit passar pels túnels a fosques, no veies res i això provocava una sensació de por però també d’alegria.

El que menys em va agradar va ser caure i que es trenques la bicicleta perquè vaig tindre que esperar a qui apanyava les bicis. Jo no canviaria res em va agradar molt i m’agradaria torna-la a repetir.
Erola Espinosa

Em va agradar molt aquesta sortida perquè estàvem totes dues classes i hem estat tots junts. Ha sigut molt bonic el viatge. També m’han agradat els túnels perquè alguns no tenien llum i havien d’anar acompanyats per un altre que sí que tenia.

El que més m’ha agradat ha sigut quan hem parat a banyar-nos a la Fontcalda. El que no m’ha agradat ha sigut veure com algun queia de la bicicleta. Penso que seria molt millor amb menys costes per pujar perquè costen molt a vegades quant estem cansats.
Harvey Farelle

La sortida em va agradar molt, jo no havia anat mai ni a la Via Verda ni a la Foncalda. Havia anat a l'estiu a les Olles de Bot, per dalt es veu la via verda. També hem van agradar els túnels llargs, però per la gent que va caure suposo que no, perquè es van fer mal. El que no em va fer molta gracia van ser les algues de la Foncalda, feien molt fàstic i a part es ficaven per sobre de la teva pell. L'únic que va ser cansada, però m'agradaria tornar-la a repetir. Vaig acabar amb un mal de cul i un mal de peus impressionant!!

Iris Torres

Ariadna Julian Martos, Enric Blas Rosich, Núria Estivill Manyà, Jordi Llop Guillen, Carlota Aran Terré, Marina Castellví Soriano, Tamara Bladé Fortuño, Judit Estivill Estivill, Laura Harguindey Pérez, Erola Espinosa, Harvey Farelle, Iris Torres, Pol Vernet Pardell.