Ludus Emporiae

Museu del Louvre (150 aC)

1.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

L'alumnat de 1r d'ESO de l'Institut Flix inicia un projecte per a preparar l’estada al Camp d’aprenentatge d’Empúries. Aquest projecte, que inclou totes les matèries (educació física, història, català, castellà, anglès, ciències, tecnologia i música) ens permetrà endinsar-nos al coneixement de l'època clàssica, tant grega com romana. 
Des de l'àrea d'educació física aprendrem quin era el patrimoni lúdic d'aquella època a partir del coneixement, pràctica i recreació dels jocs i les diversions dels nens i nenes, joves i adults que van viure a Empúries a l’època romana.

En aquesta pàgina trobaràs fins a 14 entrades que porten el nom de A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?. Cal que llegeixis bé el text que acompanya cada entrada al bloc, i vagis elaborant reflexivament el teu dossier de jocs dels romans.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

Bibliografia
Si t’interessa més el tema pots ampliar-lo amb aquest llistat bibliogràfic
  • COMAS , Oriol, El món en jocs. RBA Libros, S.A. 2005.
  • DE SIENA, Stefano. Il gioco e i giocattoli nel mondo classico. Aspeti ludici della sfera privata. Mucchi Editore. Modena, 2009.
  • FITTÀ, Marco. Giochi e giocattoli nell'antichità. Leonardo Arte s.r.l. Milano. Elemond Editori Associati. Venezia 1997.
  • GRAVIER, Delphine. Jeux de plateau. 50 jeux du monde entier. Etitions Mango. 2004.
  • GRUNFELD, Frederic. Juegos de todo el mundo. UNICEF. Editorial Edilan, Madrid. (1978)
  • MANSON, Michel. Jouets de toujours de l’Antiquité à la Révolution. Librairie Arthème Fayard, 2001.
  • PRINA RICOTTI, Eugenia Salza. Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi. Edizioni Quasar di Severino Tognon s.r.l. Roma 1995.
  • AAVV Da Roma per gioco. Giochi e giocattoli nell'antica Roma. Museo di antichità collezioni archeologiche. Electa, Milano 2000.
  • AAVV. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco, Edita Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Tarragona, maig 2005.
I a través d'aquestes web:
  • interessant pàgina del Museu del Louvre, que mostra imatges de joguines d'origen grec i romà
  • Revista Archéothéma, núm. 31, d'octubre de 2013, amb un monogràfic titulat: Jeux et jouets gréco-romains.
Museu del Louvre (150 aC)

2.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

El fet de jugar va estretament lligat al desenvolupament de la humanitat. Tots els éssers humans hem jugat, i aquest és potser un dels trets que més ens identifica i que compartim totes les societats i cultures del món. El joc, per tant, forma part de la cultura.

Ara bé, d’on venen els jocs? Avui difícilment podem afirmar que un joc és exclusiu d’un indret o d’un altre ja que els jocs que coneixem com a populars o tradicionals són, certament, diversions o formes jugades que es remunten en el temps i que, si s’han mantingut, ha estat perquè a la societat o a un col·lectiu li ha interessat de mantenir-los o perquè s’han anat adaptant als nous temps, als avenços tecnològics i als nous materials.

Com podem saber quins jocs tenen un origen antic? L’arqueologia ha permès treure a la llum gran quantitat d’objectes i elements de joc que ja des de l’època de l’antiga Mesopotàmia il·lustren el món lúdic. Les troballes a les tombes d’Egipte han estat una important font d’informació, així com l’atenta mirada als dibuixos que decoraven les peces de ceràmica de l’Antiga Grècia i de l’Imperi Romà –infinitat de vasos, copes, àmfores, gerres... mostren personatges jugant amb rebellugues, tabes, saltant a corda, gronxant-se...
D’època romana s’han conservat, també, interessantíssims pintures i mosaics que a voltes, com a vinyetes d’un còmic, aporten infinitat de petits detalls en relació a la cultura lúdica d’un poble. Un bon exemple és l’escena de taverna recuperada a Pompeia on uns personatges juguen a daus (s. I dC) o la diversitat de mosaics que es conserven al museu Nacional del Bardo, a Tuníssia, amb escenes similars de jugadors, boxejadors, espectacles a l’amfiteatre...
Cartell d'Hugo Prades (2014) editat pel Departament d'Ensenyament
en motiu de les XVI Jornada d'Aprenentatge Actiu
1.- Què entens per jocs populars i tradicionals?
2.- Digues 8 jocs populars i/o tradicionals que hagis jugat alguna vegada.
3.- D'on vénen la majoria dels jocs populars i tradicionals?
4.- Si fossis arqueòleg on podries trobar referències a jocs?

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.

Museu del Louvre (150 aC)

3.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

1.- Identifica les joguines que es representen en les imatges següents. 
2.- Digues el nom amb el qual les coneixes i busca una fotografia d'aquestes joguines avui en dia.
Museu della Civiltà Romana
Reproducció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Römisch-Germanisches Museum, Colonia
 
 Peces procedents del Tossal de Moro, de Gandesa. S. IV AC. Museu Arquològic de Barcelona
 
Staatliche Museum, Berlin
Museu del Joguet de Figueres


Com fer-nos un io-io amb botons?
  • Prepara 2 botons iguals, ben grans
  • Una agulla de cosir
  • Fil de cosir 
Porta aquest material la propera sessió.

 



 

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.


 
Museu del Louvre (150 aC)

4.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Jocs infantils i entreteniments dels nens i les nenes (2)
Una de les joguines tradicionals més apreciada per les nenes, en totes les cultures, ha estat la nina. Aquí en tens alguns exemples.
Reproduccions de nines articulades del s. IV procedents d'Empúries.
Originals al Museu d'Arqueologia de Catalunya
1.- Busca informació sobre la nina d’ivori de Tarraco. Adjunta una fotografia.
2.- Llegeix atentament l’article Troben una joguina del s.IV a Empúries, i contesta:
  • Quina joguina es va trobar?
  • De qui era la joguina?
  • Perquè és important aquesta troballa?
  • On es va fer la troballa? En quin lloc estava?
  • A banda d'aquesta joguina, quins altres objectes es van trobar?
  • Compara aquesta notícia amb la informació que has cercat sobre la nina d'ivori de Tarraco.

Consagrar la nina a Lares o Penates
El dia del seu naixement el nen rebia el “do de la primera mirada”. El cinquè o setè dia feien la festa anomenada “amphidromies” que consistia en presentar el nen en societat fent-li fer un recorregut per la casa alhora que li feien petits regals. A Grècia, al desè dia, el nen rebia el nom, mentre que a Roma era al novè, alhora que li donaven la “bulla” que penjaven del coll i que el protegiria dels mals esperits.
A la festa atenenca “anthestéries” en honor a Dionisos, s’obsequiava als nens entre d’altres amb miniatures de ceràmica. En canvi als romans era durant les festes Saturnals, el 17 de desembre, que s’obsequiava als nens amb figures acolorides.

La vespra del dia del seu casament, les noies gregues feien l’ofrena dels objectes familiars de la seva infantesa, en particular les seves nines, a Artemis, la deessa verge. Mentre que els nois romans, tancaven les seves joguines quan feien 17-18 anys, alhora que se separaven de la seva “bulla”.
Museu d'Arqueologia de Catalunya

3.- A partir de les imatges hauràs de fer-te la teva pròpia nina!
Pensa en fer-la amb les característiques que tenien aleshores, estilitzades i mínimament articulades. Pots utilitzar fusta, canya, fang, plastilina... Durant l'estada a Empúries reviurem com podria ser una ofrena d'aquestes nines i de les bulles!
Nina d'Aina Ribes Montaña

Nines fetes pels alumnes de 1r d'ESO 2015/2016 

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.




 
Museu del Louvre (150 aC)

5.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Voleu saber com eren les grans cases -domus- de l'Imperi Romà? A Empúries en trobarem algunes, i en una d'elles hi van viure en Tiberi i la Gal·la.
Podeu fer una passejada pel bloc on us fareu una idea molt aproximada de com podia haver estat les domus d’Empúries i podreu pensar com deurien jugar els nens i nenes, i els joves i adults dins la casa.
L'autor d’aquestes recreacions virtuals és l'Eduardo Barragán.

A l'Antiga Grècia i en època romana un dels jocs més habituals era el que es feia amb els talus –tabes o pídols-.
 Museu de Pergamo

1.- Pregunta als avis/àvies o als pares quins jocs feien amb aquestes ossets i explica'ls.
Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (s. II-I aC)



2.- Fixa't amb aquests talus. Perquè et sembla que hi ha gravades inicials i alguns estan foradats?
3.- Fes-te el teu joc de talus (a les imatges et dono exemples d'objectes que et poden servir per a fer-te el teu joc).

4.- Explica de què és o com has fet el teu joc de tabes o pidos.


5.- Explica almenys dos jocs o habilitats que facis amb el turbo –baldufa-.
 
Museu Arqueològic de Saintes
6.- Construeix la teva pròpia rebelluga/baralluga!

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.



Museu del Louvre (150 aC)

6.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Era temps de còdols, de pinyols de préssecs i d'albercocs, de fesols secs i nous...
Els nens i les nenes d'Empúries segur que jugaven com els seus contemporanis de Roma, amb molts jocs on utilitzaven com a moneda d'aposta les nous. Aquest fruit era utilitzat per a dur a terme molt jocs, tant és així que en molts relleus i gravats, en particular de sarcòfags de nens, hi trobem relleus on es representen aquests jocs.

Joc de boles al temple de Venus a Roma
1.- Hem vist com les nous eren utilitzades com a moneda d'aposta i com a jocs. Les nous d'aquell temps han passat a ser, avui, les nostres boles o caniques. Explica aquests jocs:
1.a.- Boles per la pendent:


1.b.- El triangle:

1.c.- La ratlleta: 

1.d- Pam i toc o Clot: 


1.e- El Delta: 


1.f.- Xeva, peu, tute: 


2.- Esbrina a quins jocs juguen els personatges que apareixen en aquests relleus.
Museu Nacional Romà
Museu Vaticà (III dC) del Louvre (150 aC)

 Sarcòfag amb relleu representant el pas dels anys

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.




Museu del Louvre (150 aC)

7.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

1.- Saps en què consisteix el joc romà anomenat muinda? Clica damunt aquest enllaç i trobaràs la solució.

  • Digues el nom amb el qual tu el coneixes
  • Cerca la imatge del quadre de Goya que el representa i adjunta-la al treball

2.- A què juguen els personatges que apareixen en aquest relleu?


Museu Nacional Romà (s. III dC)






3.- Aquest relleu pertany a un sarcòfag d'un nen romà. Perquè et sembla que li van fer aquesta decoració?




Llàntia d'oli decorada amb un cèrcol s I aC, Cordoba.

4.- Amb quins materials et sembla que es podien fer els nens i nenes aquesta joguina?

  
5.- I a què et sembla que juguen aquests angelets representats en un fresc d'Herculano del s. I dC?
'Fresc d'Herculà

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.




Museu del Louvre (150 aC)

 8.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Els romans coneixien la pilota i en feien de diverses maneres (inflant bufetes d’animals, de cuir, de roba i omplint-les amb plomes...). Els nens i les nenes d'Empúries possiblement també jugaven amb pilotes. Com se les deurien fer? Us proposo que us construïu vosaltres mateixos la vostra pilota.


1.- A què et sembla que juguen aquests personatges? Descriu el joc.
Museu Nazionale Romano, Roma (s. II dC)

 
2.- Busca informació sobre el joc anomenat haspastum. A quin joc actual s'assembla? Adjunta alguna fotografia o dibuix representatiu del joc.
3.- Tot i que no l'hem trobat documentat a l'època romana, és molt possible que jocs tradicionals com els de les 7 pedres ja es practiquessin fa centenars d'anys, ja que sols necessiten elements de l'entorn natural com pedres, pinyes.... Explica el joc de les 7 pedres. 
4.- El joc que es representa en aquest fresc de Pompeia nosaltres el coneixem com El pastor i l'ovella, o Tronxo maronxo. Sabries explicar-lo?
Museu Arqueològic Nacional, Nàpols (I s. dC)





Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.



 Museu del Louvre (150 aC)

9.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Els habitants que poblaven Catalunya fa més de 2.500 anys dominaven una tècnica de caça i defensa molt important per a la seva supervivència i protecció, era la fona. A la Ribera d’Ebre eren coneguts els ilercavons per ser ben destres amb aquesta arma, havent estat enrolats en els exèrcits romans per les seves qualitats tant en llançament com en punteria.
Les fones han arribat avui en dia i encara són emprades en alguns països, en particular pels pastors, per a controlar els ramats i per foragitar bestioles salvatgines.
Nosaltres aprendrem a construir la nostra fona i a fer-la servir. Per això necessitem 15 metres de cordill i tisores.
Podeu trobar més informació de com construir-les en aquest enllaç.
Un cop fetes, nosaltres hem fet tres jocs amb les fones. Hem jugat a veure qui llançava més lluny una pilota de tennis, hem fet punteria i, per fi, hem comprovat el difícil que resulta fer punteria a un cos en moviment!

En aquest enllaç podràs trobar més informació sobre els foners balears.
Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.



Museu del Louvre (150 aC)

10.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

JOCS PER ADULTS. L'AMFITEATRE
Fora del recinte de la ciutat romana d’Empúries es va construir, a finals del s. I dC, un amfiteatre que tindria una capacitat per a uns 3.000 espectadors. Actualment de l’amfiteatre sols es visualitza la forma ja que es va construir amb materials de baixa qualitat i les grades, de fusta, han desaparegut.
Amfiteatre d'Empúries
Els amfiteatres eren edificis ovalats on s'oferien espectacles violents. En general hi podríem distingir:

  • la pista o arena on es feien els espectacles i estava cobert de sorra
  • el soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena
  • la graderia o cavea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges
Amfiteatre d'El Jem, a Tuníssia
  
1.- Entra a aquest enllaç i després de llegir el text que fa referència als amfiteatres, contesta:
  • Quin és l'origen dels gladiadors?
  • Perquè es feien aquestes lluites?
  • Quan s'inicien les lluites de gladiadors a Roma?
  • Quants tipus de gladiadors hi havia? Digues el nom i explica l'armament i proteccions que portaven dos d'ells.
  • Què s'hi feia dins d'un amfiteatre? Quin tipus d'enfrontaments i exhibicions s'hi realitzaven?
  • Quins animals hi prenien part?
  • Hi participaven també els emperadors en les lluites?
  • A banda del d'Empúries, quins altres amfiteatres coneixes de la península?

Mosaic del museu de Bardo, a Tunissia

 Mosaic del museu de Bardo, a Tunissia
 Mosaic del museu de Bardo, a Tunissia
2.- Quan vagis a Empúries fes una fotografia a l'amfiteatre i adjunta-la a aquest treball.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.



Museu del Louvre (150 aC)

 11.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Molts dels jocs romans d’adults estaven relacionats amb l’aposta i tenien lloc a les tavernes. En aquests locals es jugava als daus, a caput ut navis (cara o barco), a la morra...

1.- En què consistia el joc de caput ut navis? Perquè rebia aquest nom?
Museu del joguet, Figueres
Museu del Bardo, Tuníssia (s. II dC)
2.- Sabies que la morra és un joc ja practicat a l'època romana que encara avui es juga en diferents poblacions del Montsià? Entra en aquest enllaç i aprendràs a jugar a la morra. Explica les normes d'aquest joc.

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.



Museu del Louvre (150 aC)

12.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?
Els romans a banda de bons constructors i urbanistes els agradava la decoració, en particular destaquen els mosaics fets amb petites tessel·les.

Museu del Bardo, de Tuníssia
1.- Què et sembla que representa aquest mosaic?

 Circ de la ciutat greco-romana de Jerasch -Gerasa- a Jordània
 Circ de la ciutat greco-romana de Jerasch -Gerasa- a Jordània
Mira aquest vídeo i veuràs una recreació de com eren els circs romans. 

2.- Com es deia el lloc on es feia aquest tipus de competicinos?
3.- Hi ha algun poble de la Ribera d'Ebre on encara es facin competicions d'aquest tipus? Quins? 
4.- A continuació tenim un altre exemple de decoració amb mosaics. Què et sembla que és?

 
 Museu del Bardo, de Tuníssia

 Mosaic d'una casa d'Itàlica, a Santiponce (Sevilla) 

Aquest mosaic representa una ciutat emmurallada amb torres, possiblement la capital del regne de Minos, donat que a l’interior del laberint hi hauria hagut representat l’heroi atenenc Teseo, que va guanyar al Minotaure. Aquest mateix tema el trobem en altres paviments d’Itàlica com ara la Casa del Planetari.
5.- Fes el teu propi joc de laberint i al dibuix central posa-hi una joguina de les dels nens i nenes romans.

Dibuix del laberint del Museu del Bardo, de Tuníssia 

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.



Museu del Louvre (150 aC)

13.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

ELS JOCS DELS ADULTS. JOCS DE TAULELL
El joc d’Ur és el joc de taula més antic que coneixem i pren el nom de la ciutat mesopotàmica on es va trobar. No es coneix exactament el seu funcionament però tot fa pensar que es tracta d’una mena de joc de persecució o recorregut.
El senet és el següent joc més antic i té els seus orígens a l’Egipte dels faraons. D’aquest se n’han trobat moltes representacions a l’interior de les cambres funeràries així com nombrosos taulells i fitxes. Sembla ser que també es tractava d’un joc de persecució.
Ara fa 2.000 anys els romans també practicaven diversos jocs de taula dels quals en tenim notícia a través dels textos dels autors clàssics així com per les restes arqueològiques descobertes i, en particular, pels nombrosos taulells de jocs gravats en lloses i marbres que trobem escampats arreu de les regions on va arribar l’imperi romà.
Cardo o via principal de la població d'Efeso (Turquia) on trobem molts jocs gravats a les lloses.
 Via principal enllosada d'Itàlica (Sevilla), amb jocs gravats.
A Mulva (Sevilla) es va localitzar una mena de llosa on hi ha gravat, per un costat, un tres en ratlla. Aquest dos tipus de taulells de joc els trobem gravats, en gran quantitat, en diferents espais, edificacions i serveis de la majoria de grans jaciments arqueològics. Un lloc molt usual on se’n poden veure és als fòrums, als esglaons que donen accés als temples, als seients dels teatres i amfiteatres... o alquerc i per l’altre un molí de nou

Duplum molendinum (molí de nou i 3 en ratlla o alquerc).
Jaciment de Mulva. Peça exposada al museu de Sevilla

Tots coneixem el joc del tres en ratlla. Els romans hi jugaven en taulells quadrats però també circulars, com els que veiem a les imatges.
Tres en ratlla circular a Efesso

Tres en ratlla circular a Efesso
Tres en ratlla circular a Itàlica (Sevilla)
Tres en ratlla circular a Itàlica (Sevilla)
1.- Quan vagis a Empúries esbrina si s'han trobat jocs de tauler d'aquest tipus.

2.- Consulta aquest enllaç i dissenya el teu molí de nou o l'alquerc -o ambdós-.
 Joc de les cinc linies. Efeso.
 Detall del joc de les cinc linies. Efeso.
3.- Com et sembla que es jugava a aquest joc? Inventa una manera de jugar-hi.
4.- A la plaça del fòrum, a Empúries, intenta imaginar l'ambient que hi hauria i amb un company, i utilitzant materaisl de l'entorn improviseu un taulell de tres en ratlla, alquerc o molí de nou. Feu una fotografia on s'aprecïi que esteu al fòrum i adjunteu-la al treball. 

Duocedim scripta, complicat joc de tauler. Efeso (Turquia)

Duocedim scripta, complicat joc de tauler. Efeso (Turquia)

Per a més informació sobre el crèdit de síntesi des del Camp d'aprenentatge d'Empúries ves a aquest enllaç.





Museu del Louvre (150 aC)

14.- A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys?

Dins del projecte compartit amb el CdA Empúries, els companys de l’Escala ens animem a seguir treballant en la coneixença dels jocs d’època grega i romana, i ens proposen que cerquem com es jugava al kottabos.
Aquest és el correu que ens han enviat:

Bon dia noies i nois de l'Institut de Flix!
Com van els preparatius de l'estada i els jocs?
Us estan agradant els contes d'en Màrius? Us feu una idea de com vivien fa dos mil anys? Pel que fa als jocs que els nens i les nenes jugaven fa vint segles, amb la tasca de recerca que esteu fent, segur que ja deveu tenir un bon coneixement!
Moltes felicitats per tota la feina que esteu fent a l'entorn del món del joc tradicional i especialment per la tasca de conservació i transmissió d'aquest gran patrimoni universal.
Empúries és el marc ideal per poder-hi practicar alguns quants dels que heu estat investigant. Només cal posar-nos-hi en situació, perquè l'escenari ja el tenim!
Seguiu cercant i gaudint dels jocs per no oblidar mai la part lúdica de l'ésser humà!
Aquí teniu un dibuix d'un antic joc grec. Sabeu quin és?

Cap comentari:

Publica un comentari