dimecres, 24 de maig del 2017

La pilota asseguda o Balle assise

Explica com t'has sentit fent aquest joc. Quines sensacions i emocions has tingut?
En aquest joc he tingut moltes sensacions diferents: felicitat, nerviosisme, motivació...

Quan la pilota em tocava, començava a cridar per a què em pogués salvar i continuar matant (incloent la persona que m’havia matat).

Em sentia feliç perquè, a part de què en aquest joc m’ho passava molt bé, quan et passaven la pilota era com si tu tinguessis la decisió de matar, passar la pilota, o bé salvar a la gent que t’ho suplicava...

En alguns moments em sentia nerviosa perquè, primer fèiem nens contra nenes, i quan quedava jo sola, no sabia què fer, a on anar...

Aquest va ser un joc que em va sorprendre gratament, ja que a mesura que anava avançant el joc m’anava agradant més.

Quan ens va explicar el joc em va confondre perquè no entenia el fet de que ni hi haguessin equips però a mesura que avançava el joc em va sorprendre el fet de que era un joc de traïció; amics contra amics; tot per la victòria individual.
He de dir que quan estava asseguda i no em salvaven em posava nerviosa i començava a cridar degut a que volia participar en el joc. També em va resultar difícil saber a qui matar quan tenia la pilota perquè no sabia qui m’interessava tenir com a aliat degut a que possiblement em trairia.
Sira Bagés



Aquest joc va ser molt divertit pel fet que havíem de córrer com cabres per tot el gimnàs per a que la pilota no ens toqués i havíem d’anar en compte perquè la gent es podia passar la pilota i tocar-te. Hi havia gent que feia servir d’escut humà als altres jugadors jo vaig ser un dels escuts, la persona que hem va fer servir d’escut va ser molt “mala people” perquè hem van matar per culpa seva i després no hem volia salvar, quan estàvem morts ens havíem d’asseure al terra i per tornar a estar vius ens havíem de passar la pilota. Era molt divertit veure com la gent demanava que li passessin la pilota per poder estar viu una altra vegada i la persona que tenia la pilota passava com en el meu cas. Aquest joc és emocionant i et transmet diversió, alegria.
Mariona Batiste

Al principi del joc tenia una sensació de nerviosisme perquè no volia que la pilota em toqués, a mesura que el joc anava avançant les sensacions i les emocions anaven canviant contínuament. Quan tirava la pilota i tocava a algú estava contenta ja que intento jugar bé i tenia una sensació d’energia ja que notava com si tingués més força per la pròxima vegada. En canvi, quan la pilota em tocava a mi tenia una sensació de que l’energia que tenia al principi ja no la tindria més, i també una mica trista i frustrada ja que sabia què si m’hagués mogut una mica cap a un costat no m’hagués tingut que assentar. Quan em salvava tornava a tenir molta energia, encara més que al principi ja que pensava que ho podia fer encara millor.
Anna Estivill



Quan hem jugat al joc de la pilota asseguda m’he sentit entusiasmada, perquè és un joc molt divertit i apassionant. Degut a que has d’esquivar la pilota per a que no et matin. El que m’ha agradat més és quan hem anat noies contar nois, el que passa és que si agafa la pilota un noi se salvaven tots i és molt difícil de matar-los a tots. El que passa és que quan et maten, per a mi és avorrit perquè com que estàs assegut no et pots moure, encara que és molt fàcil salvar-te. Tot i així m’ha agradat molt jugar-hi.
Clara Serra

A estat un joc divertit però a mi no m’ha agradat gaire perquè ningú me la passava, i era injust, perquè també et traïen.
Enric Masip



Jo en Aquest joc hem vaig sentir una mica pressionada, perquè si feies un grup i tiraves malament la culpa era per a tu, és clar!
Ruth Martí

A mi la principal emoció ha estat ràbia per quan estaves al terra i ningú et volia salvar. L’altra emoció ha sigut diversió quan estaves a d’alt i feies jugades per matar els millors d’aquell joc, també una mica de passivitat perquè llavors els que no et volien salvar quan tu estaves al terra després anaven de bona gent perquè el salvessis i tu passaves d’ells.
Jordi Rius

En la majoria de jocs que em jugat fins ara s’han fet grups o equips i aquest m’ha sorprès per ser un joc individualitzat, cadascú lluitava per la seva pròpia supervivència.
He tingut una sensació de desconfiança perquè no sabia quin dels meus companys era el meu aliat o el meu enemic.
Ha estat un joc totalment estratègic que et feia pensar a més de fer exercici, ha sigut força divertit!
Héctor Garcia


En aquest joc m’he pogut sentir de diferents maneres. Em sentia bé quan em passaven la pilota i eliminava als altres jugadors i em sentia malament quan em mataven i no em salvaven durant una bona estona.
Nerea Ayala

He estat molt bé en este joc perquè no s’ha de córrer molt però s’ha d’estar atent per si la pilota et toca o has de salvar a algú.
Aina Miró

Aquest joc m’ha agradat molt perquè pots fer equips improvisats i alhora trair-los. És un joc que tinc que estar concentrat i el recomano a tots els que els agradi els jocs de matar amb la pilota.
Pau Fortunyo

Al jugar al pilota asseguda m’he sentit traït, però a la vegada cruel perquè jo tampoc passava la pilota als que estaven morts. Tot i que m’ha fet molta ràbia que la gent  s’aliés.
Pol Monclús

És un joc que m'ha agradat molt de jugar ja que és un joc de competició, estratègia, traïció... El que més m'ha agradat és que no s’acabava mai i tampoc hi havien equips. També he de dir que és un joc cansat i de punteria per poder matar al contrincant.
Cristina Martín

Al jugar-hi m’he sentit amb molta energia ja que havies d’estar molt atenta i concentrada per a què ningú et tires la pilota o bé agafar-la quan te la passaven. Aquest joc també requereix agilitat, ja que si et tiren la pilota l’has d’intentar esquivar i rapidesa ja que alguns cops has de escapar de la persona que té la pilota.
Claudia Llauradó

XIIIè Tradijoc a Flix


El passat dimecres 17 de maig Flix va acollir la tretzena edició del Tradijoc, la trobada de jocs tradicionals que naixia el 2005 a partir de la iniciativa dels professors d’educació física dels instituts de Flix i Júlio Antonio de Móra d’Ebre, així com del Col·legi Santa Teresa amb la finalitat de gaudir, durant un dia, amb aquelles activitats lúdiques pròpies de les festes majors d’abans i amb els jocs populars que es jugaven pels carrers i places de tots els nostres pobles.

Aquesta iniciativa va sorgir, també, amb la voluntat d’esdevenir una activitat coneguda i esperada a nivell comarcal, que es consolidés dins les programacions dels nostres centres d’ensenyament secundari com una experiència que, més enllà de possibilitar la pràctica i el coneixement de jocs d’ahir, permetés la relació i la coneixença entre els nens i nenes que cursen el primer curso de l’ESO de tota la Ribera d’Ebre. A partir de l’any 2008 el Tradijoc es va fer gran i inicia un nou cicle amb la incorporació de l’IES Terra Alta, de Gandesa, i el Centre d’Educació Especial Jeroni de Moragas, de Móra d’Ebre. Dos anys després s’hi afegiria també l’institut escola de Batea. Enguany, amb la incorporació de l’Institut escola Tres d’Abril de Móra la Nova hem comptat amb la participació de la totalitat d’alumnes de 1r d’ESO d’ambdues comarques. Així doncs a Flix s’hi van reunir 224 alumnes, 45 monitors i 23 professors d’aquests centres. 
Estructura de la jornada

Els carrers i places de Flix, així com la zona dels xops al marge esquerra de l’Ebre es van omplir amb la cridòria dels jocs que es van proposar, per estacions, als xiquets i xiquetes participants a la jornada. Es van organitzar 15 grups formats per 15 membres que anaven seguint un itinerari de joc en joc.

En totes aquestes zones hi havia 2 nois/es de 4t d’ESO de l’institut de Flix que s’encarregaven d’explicar els jocs i dinamitzar-los, i es feien responsables del material.

Els jocs i activitats proposades han estat nombroses, entre aquestes: tirada de birles, estirada de corda, la trisella, corrides de pedres i de parelles amb les cames lligades, tirada de barallugues, recorreguts de xanques i cèrcols, el joc del flèndit, saltar a corda, llançament d’espardenya, la xancleta, el cementiri o mate, els quatre cantons, el set i mig, futbol i circuit de xapes, moros i cristians, el mocador, el joc de la corretja, una tirada de mandró o tira xines, jocs amb boles, llançament de ferradures, el joc de la bandera... fins a 25 jocs!

Entre les novetats d'aquesta edició hem de remarcar el joc de la bandera que, molts anys enrere era joc habitual dels nens i nenes de Flix.

Tot seguit us presentem aquests jocs que van practicar. Les birles:
Les curses de cames lligades

Les tres canyes:
La tirada de ferradura:
El caça fardatxo:

 Circuit de xapes:

Futbol xapes:
Flèndit:

La trisella:

La xancleta:
Moros i cristians:
Cementiri:

Saltar a corda:

Corrida de pedres:
El mocador:

El rellotge:

Valoració

  • Els professors dels centres esmentats coincideixen en que el Tradijoc va tornat a ser un èxit, tant d’organització com de participació i d’activitat.
  • Les zones de joc eren de fàcil localització, prou properes com per evitar pèrdues i assegurar bon control, i prou separades com per poder fer un recorregut que permetés conèixer una mica més el poble.
  • Es va valorar molt positivament la sensibilitat, predisposició i col·laboració de totes les institucions implicades per fer possible l’èxit de la trobada. Així, cal agrair a l’Ajuntament de Flix les gestions realitzades per la regidora Norma Català per tal que tot es desenvolupés tal com s’havia previst.


Des d’aquí agraïm la bona feina feta pels agents urbans i els membres de la brigada municipal. I un reconeixement especial a la junta de la Unió Social per deixar-nos utilitzar els seus espais i serveis. A banda d’aquestes institucions cal tenir en compte que s’ha tingut el suport i la col·laboració de l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó i del CERE per a l’edició d’un PDF on es recullen els jocs que es realitzen al llarg de la jornada.

Pensem que aquesta trobada intercomarcal, un cop consolidada, ha de vetllar per no perdre aquells principis bàsics pels quals es va crear, això és, el de fer del joc tradicional el protagonista i eix conductor per sensibilitzar-nos del nostre patrimoni lúdic, essent el fil conductor que ens permeti el coneixement, la recuperació i la pràctica dels nostres jocs, i esdevingui doncs, una eina d’inclusió i coneixement entre el nostre alumnat, consolidant un valor tant important com és el del respecte.