XIIIè Tradijoc a Flix

El passat dimecres 17 de maig Flix va acollir la tretzena edició del Tradijoc, la trobada de jocs tradicionals que naixia el 2005 a partir de la iniciativa dels professors d’educació física dels instituts de Flix i Júlio Antonio de Móra d’Ebre, així com del Col·legi Santa Teresa amb la finalitat de gaudir, durant un dia, amb aquelles activitats lúdiques pròpies de les festes majors d’abans i amb els jocs populars que es jugaven pels carrers i places de tots els nostres pobles.

Aquesta iniciativa va sorgir, també, amb la voluntat d’esdevenir una activitat coneguda i esperada a nivell comarcal, que es consolidés dins les programacions dels nostres centres d’ensenyament secundari com una experiència que, més enllà de possibilitar la pràctica i el coneixement de jocs d’ahir, permetés la relació i la coneixença entre els nens i nenes que cursen el primer curso de l’ESO de tota la Ribera d’Ebre. A partir de l’any 2008 el Tradijoc es va fer gran i inicia un nou cicle amb la incorporació de l’IES Terra Alta, de Gandesa, i el Centre d’Educació Especial Jeroni de Moragas, de Móra d’Ebre. Dos anys després s’hi afegiria també l’institut escola de Batea. Enguany, amb la incorporació de l’Institut escola Tres d’Abril de Móra la Nova hem comptat amb la participació de la totalitat d’alumnes de 1r d’ESO d’ambdues comarques. Així doncs a Flix s’hi van reunir 224 alumnes, 45 monitors i 23 professors d’aquests centres. 

Estructura de la jornada

Els carrers i places de Flix, així com la zona dels xops al marge esquerra de l’Ebre es van omplir amb la cridòria dels jocs que es van proposar, per estacions, als xiquets i xiquetes participants a la jornada. Es van organitzar 15 grups formats per 15 membres que anaven seguint un itinerari de joc en joc.

En totes aquestes zones hi havia 2 nois/es de 4t d’ESO de l’institut de Flix que s’encarregaven d’explicar els jocs i dinamitzar-los, i es feien responsables del material.

Els jocs i activitats proposades han estat nombroses, entre aquestes: tirada de birles, estirada de corda, la trisella, corrides de pedres i de parelles amb les cames lligades, tirada de barallugues, recorreguts de xanques i cèrcols, el joc del flèndit, saltar a corda, llançament d’espardenya, la xancleta, el cementiri o mate, els quatre cantons, el set i mig, futbol i circuit de xapes, moros i cristians, el mocador, el joc de la corretja, una tirada de mandró o tira xines, jocs amb boles, llançament de ferradures, el joc de la bandera... fins a 25 jocs!

Entre les novetats d'aquesta edició hem de remarcar el joc de la bandera que, molts anys enrere era joc habitual dels nens i nenes de Flix.

Tot seguit us presentem aquests jocs que van practicar. Les birles:

Les curses de cames lligades

Les tres canyes:

La tirada de ferradura:

El caça fardatxo:

 Circuit de xapes:

Futbol xapes:

Flèndit:

La trisella:

La xancleta:

Moros i cristians:

Cementiri:

Saltar a corda:

Corrida de pedres:

El mocador:

El rellotge:

Valoració

• Els professors dels centres esmentats coincideixen en que el Tradijoc va tornat a ser un èxit, tant d’organització com de participació i d’activitat.
• Les zones de joc eren de fàcil localització, prou properes com per evitar pèrdues i assegurar bon control, i prou separades com per poder fer un recorregut que permetés conèixer una mica més el poble.
• Es va valorar molt positivament la sensibilitat, predisposició i col·laboració de totes les institucions implicades per fer possible l’èxit de la trobada. Així, cal agrair a l’Ajuntament de Flix les gestions realitzades per la regidora Norma Català per tal que tot es desenvolupés tal com s’havia previst.

Des d’aquí agraïm la bona feina feta pels agents urbans i els membres de la brigada municipal. I un reconeixement especial a la junta de la Unió Social per deixar-nos utilitzar els seus espais i serveis. A banda d’aquestes institucions cal tenir en compte que s’ha tingut el suport i la col·laboració de l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó i del CERE per a l’edició d’un PDF on es recullen els jocs que es realitzen al llarg de la jornada.

Pensem que aquesta trobada intercomarcal, un cop consolidada, ha de vetllar per no perdre aquells principis bàsics pels quals es va crear, això és, el de fer del joc tradicional el protagonista i eix conductor per sensibilitzar-nos del nostre patrimoni lúdic, essent el fil conductor que ens permeti el coneixement, la recuperació i la pràctica dels nostres jocs, i esdevingui doncs, una eina d’inclusió i coneixement entre el nostre alumnat, consolidant un valor tant important com és el del respecte.

Explica el "jogo da barra"

Pots recordar millor la dinàmica del joc en aquest vídeo:

 

I també en aquest altre vídeo: 

 

Data límit: 20 de maig

Com t'has sentit en jugar a Raboses, serps i gallines

EXPLICA COM T'HAS SENTIT EN JUGAR A AQUEST JOC:

A mi personalment aquest joc m’ha provocat molta ràbia sobretot quan t’agafaven i els membres del teu equip no sortien i no s’arriscaven per a poder-te salvar, en canvi jo sí que m’he arriscat per salvar-los.

Llavors una altra sensació que m’ha donat alegria quan tots els membres del grup feien allò que tu els deies que havien de fer.

Jordi Rius

En jugar al joc de les raboses, serps i gallines m’he sentit amb molta energia i excitada ja que havies d’estar molt atenta per a què no t’atrapessin, però a la vegada havies d’intentar atrapar als membres de l’altre equip i això et feia estar alerta. També ha estat molt emocionant perquè havies de córrer molt ràpidament i ser àgil per a escapar de l’equip del perseguidors i intentar atrapar a l’altre equip. Ha estat un joc força interessant i entretingut.

Clàudia Tarragó

Aquest joc reflexa el sentit de supervivència que tenen els animals en la seva cadena alimentària. És clar que l’animal més àgil, ràpid i estratègic és el que no es capturat per l’altre i sobreviu. Jugant a aquest joc he sentit una mica la sensació de por que han de tenir  i l’enginy que han de desenvolupar els animals per a sobreviure. 

Héctor Garcia

Em sentia molt motivada i una mica nerviosa perquè el nostre equip es podia menjar a un altre, però un altre equip ens podia menjar a nosaltres. Llavors tots començàvem a cridar per avisar al nostre equip. Va ser un joc emocionant perquè ningú no sabia qui guanyaria o què passaria... Amb el grup que anava, també ens ho vam passar molt bé perquè hi havia moments que ens atrapaven a tot l’equip i anàvem al mateix lloc i ens en rèiem molt... Aquest joc es un dels meus preferits pel moviment que requereix.

Quan estic jugant sempre penso on anar, qui em podria atacar, a qui podria atacar, a vegades inclús em poso nerviosa perquè estic al mig de la pista i no sé molt bé què fer, si tornar enrere o bé jugar-me-la i intentar enxampar a algú. Degut a que és un joc en el que has de pensar ràpid més d’una vegada m’equivoco i m’enxampen, quan em passa això i estic a la casa dels altres em poso força nerviosa perquè em fa ràbia que no em salvin. Aleshores començo a cridar estressada perquè no em fan cas; a mesura que vaig passant més temps enxampada m’estresso més i començo a cridar encara més fort per a que em salvin.

Sira Bagès

Al jugar en aquest joc, jo, em vaig sentit una mica confusa perquè mai em quedava clar qui havia de pillar a qui, ja que mai saps si les serps a les raboses, o les raboses a les gallines, o les gallines a les serps. Quan vaig jugar per primera vegada em va agradar molt, ja que s’ha de córrer i jo em vaig sentir molt bé.

Ruth Martí

Quan he jugat a aquest joc m’he sentit molt eufòrica perquè tenies que pensar que tu tenies que anar a enxampar a l’equip 1, però l’equip 2 et podia enxampar a tu. A vegades no recordaves de l’equip que t’enxampava i t’enxampaven perquè estaves pendent dels que tenies que enxampar i no dels que t’enxampaven.

Nerea Ayala

Aquest joc necessites ser ràpid però també tens que pensar. És molt emocionant i divertit perquè tens que vigilar si surt algú que pots menjar i a l’hora si surt algú que et pot menjar. Els el recomano a aquella gent que els hi encanta els jocs d’estratègia.

Pau Fortunyo

Per recordar com juguem podeu mirar aquest vídeo:

 

I també aquest altre:

 

Data límit: 11/05/2017

Explica què t'ha sorprès del joc del beto

EXPLICA QUÈ T'HA SORPRÈS DEL JOC:

MATERIALS:

• Dos pals d’un metre aproximadament
• 6 rametes d’olivera o qualsevol altra arbre d’uns 30 cm de llarg
• Un tap de suro gran, de 15 a 20 cm d’ampla

JUGADORS: 4, dos per equip.

ESPAI DE JOC: zona plana, millor de terra, d’uns 10 o 15 metres de llargada

EXPLICACIÓ:

• Es posa un membre de cada equip a una banda del terreny de joc –a uns 5 metres de distància-.
• A cada extrem d’aquest terreny es munta una mena de “tenda d’indis” o piràmide  amb 3 branquetes d’arbre.
• S’inicia el joc quan un equip que té el suro el llança contra la part oposada del camp intentant tombar la “tenda d’indis”. Allí, però, hi ha un membre de l’equip contrari amb un pal llarg i intentarà evitar-ho picant el suro i fent-lo anar el més lluny possible. Si ho aconsegueix aleshores ell i el seu company poden córrer d’un costat a altre i intercanviar el seu lloc. Si ho aconsegueixen guanyen un punt. De fet poden fer tants canvis de lloc com vulguin evitant, sempre, que algú de l’equip contrari tingui temps de llançar el suro i fer caure la piràmide. En el moment que es aconsegueix fer caure la piràmide s’intercanvien els papers.

Pau Fortunyo

El que més m’ha sorprès d’aquest joc són els materials que utilitzaven per jugar-hi, llavors el que també m’ha sorprès ha sigut la facilitat per entendre el joc.

Jordi Rius

És un joc molt divertit per a jugar amb un grup reduït d’amics. El que més m’ha sorprès és que per jugar a aquest joc no es necessita un material difícil de trobar i pot ser un joc idoni per jugar en qualsevol indret.

Héctor Garcia

Una de les principals coses que m’ha sorprès ha sigut el material que es fa servir per jugar-hi; el tap de suro gran que es fa servir per enderrocar als tres pals que formen una cabaneta o el pal que fas servir per picar a terra i tirar el tap. El nom del joc també, un nom ben curiós: beto. Tampoc m’hagués imaginat que fos un joc del Portugal. I per últim però no més important, la manera de jugar, és molt curiós la funció que tenien els pals, com si fossin pals de hoquei.

Anna Estivill

M’ha sorprès que en aquest joc, per a poder guanyar, es tenia que tirar la “torre” de pals amb un disc de suro. També que es juga amb uns pals una mica torçats i un disc de suro que al principi, ningú sabia que era. A part que tota l’estona teníem que picar amb el pal a terra, perquè si deixàvem de picar, ens podien destruir la “torre” de pals. Finalment, em va sorprendre que teníem que anar corrents d’un costat a l’altre per a picar a terra (que és així com es fan els punts) fins que les parelles contràries tinguin el suro, llavors ja no ens movíem de lloc, però teníem que seguir picant. El joc del Beto m’ha encantat, m’ha semblat molt original i molt diferent. M’ha sorprès el fet de que els materials necessaris per a jugar a aquest joc siguin tan senzills d’aconseguir com un tros de suro i un pal, és per això que m’ha sorprès d’haver-m’ho passat bé amb un joc tan senzill com aquest.

Sira Bages

D’aquest joc m’ha sorprès com es juga, perquè és un joc que no coneixia. Però el que m’ha sorprès més ha estat els materials amb que es juga, perquè nosaltres quasi sempre juguem amb materials de plàstic i en canvi és un joc on tots els materials són naturals. El suro m’ha estranyat veure’l tant gruixut perquè els que nosaltres veiem més són els pocs gruixuts. És molt divertit i passes una  estona agradable.

Clara Serra

Personalment el joc m’ha agradat molt. Però el que més m’ha sorprès ha sigut la manera de jugar-hi. En això em refereixo a que a més de fer servir estics d’hoquei fan servir uns pals rodons i en comptes de fer servir un disc o una pilota fan servir un tros de suro.

Anaïs Giralt 

El que més m’ha sorprès d’aquest joc es que utilitzant uns materials molt senzills de trobar un grup de persones s’ho poden passar molt bé. El que més costava del joc era muntar la cabaneta amb els pals.

Nera Ayala

M’ha sorprès molt el que s’assembla al hoquei, es podria dir que és semblant però fet amb elements naturals. També he trobat interessant les muntanyetes de tronquets que feien de porteria i la “pilota” de suro, era molt original. Total que m’ha agradat molt i he vist que la gent d’altres països també juga a jocs xulos.

Víctor Miguel

Podeu recordar com es juga a través d'aquest vídeo:

 

O d'aquest altre:

 Data límit: 10/05/2017

Els ouets o nius

 

Com juguem?

   

Data límit per a fer la teva valoració del joc: 26/04/2017